Sense foto
Macià Serra

Mil maneres de complicar-se l’existència

Mathieu Van der Poel, el ciclista que quan guanya ho fa arrencant de lluny, de manera generosa, que crea afició, un dels més estimats, ha guanyat el mundial de ciclisme en ruta de Glasgow. I ho ha fet...

0
Sense foto
Jaume Arxer

La lliga dels idiotes ens vol matar

La mal anomenada lliga de les estrelles s’entossudeix a ser el comensal perfecte del sopar dels idiotes. Al Mediterrani, iniciar la lliga l’11 d’agost és una aberració. Sumem-hi l’absurditat...

0
Joan Martí
Joan Martí

Benvingut, Gündogan

Bordalás, el Getafe i qui vulgui tenen tot el dret a jugar com vulguin o jugar a no jugar, el que els hi vingui de gust. Ara bé, els àrbitres han de vetllar perquè el partit pugui tenir una certa fluïdesa...

0
Anna Puig Cantarero
Anna Puig Cantarero

“«She is Mamba. The White One»”

Diana Taurasi no sembla tenir límits. Poca discussió per afirmar que és la millor jugadora de bàsquet de tots els temps. Potser d’aquí a uns anys Breanna Stewart li podrà disputar el títol . Però,...

0
Frank Bayer
Frank Bayer

Aplaudiu-me, que pujo a Montjuïc!

Parada d’Espanya. Verda sempre, llardosa eterna, em condueix a l’inici del pelegrinatge on tant sols hi ascendíem cantant el Born to run amb el puny enlaire mentre abraçàvem amants italianes, i...

0
Lluis Simon
Lluis Simon

El Dinamo de Montilivi

Només va caldre una fogonada a Anoeta per començar a intuir quin pot ser el vertader potencial del Girona aquesta temporada. Centrada de Tsygankov i cop de martell amb el cap del gegant Dovbyk, un autèntic...

0
Pere Bosch i Cuenca
Pere Bosch i Cuenca

Quan el rugbi superava fronteres

A principis del segle passat, el catalanisme del sud mirava al nord. I s’esforçava per establir complicitats entre ambdós costats de la frontera a través de la cultura, el folklore o l’esport. Un...

0
Jordi Grau
Jordi Grau

Pressió, la justa

Vaig tenir la sort de ser present al Camp Nou el Gamper del 2005 en que vam descobrir a Messi. El dia de la Juventus, quan va meravellar Fabio Capello i els espectadors que el vam descobrir, tot i que...

1
Jordi Dorca
Jordi Dorca

El segon (segon) any a primera

Comença la temporada, la meva quinzena com a soci i el nostre segon (segon) any a primera. El primer (segon) any ja sabem com va acabar i l’ombra d’aquella patacada no ens abandonarà fins al maig....

0