Una nit universitària de febrer esprintava moll dins l’estació de Ciutadella per no perdre el darrer vagó que em portava a casa. Tot molt coherent amb el que ha estat sempre la vida: córrer amb un...

Una tarda plujosa d’abril sense paraigües on l’aigua ens va travessar la pell, vam tancar la porta de l’hivernacle de la Ciutadella i ens vam aferrar forts envoltats de plantes diverses el nom del...

Ens ha passat a tots. Entrar a una festa o espai lúdic on les jerarquies ja estan repartides i per tant, resisteixes dissimulant a la barra perquè no només no et situes, sinó que tens certa angoixa...