El partit que demà enfrontarà la selecció catalana amb Tunísia suposarà el debut de la quadribarrada a l'estadi de Montilivi. No serà, però, el primer cop que el combinat absolut de Catalunya jugui com a local a Girona. Això sí, de la primera visita de la selecció a la ciutat ben pocs gironins en tenen record, ja que es va produir fa més de vuit dècades. Catalunya va disputar, el 24 de juny del 1934, un partit amistós contra la selecció del Brasil, aleshores encara òrfena de qualsevol títol mundial, al vell estadi de Vista Alegre. La que va ser la llar del Girona FC entre 1922 i 1970 va rebre un matx que repetia el que tot just una setmana abans havia albergat el barceloní estadi de les Corts amb victòria catalana per 2-1. Potser per això el partit de Vista Alegre no va tenir l'èxit que s'esperava i, tal com ressalten les cròniques esportives de l'època, va passar sense pena ni glòria, tant pel que fa a la qualitat del joc, malgrat el 2-2 del marcador final, com també pel que fa referència a l'animació del públic, tot i que van ser milers els gironins que van anar a veure jugar per primer cop la selecció catalana a la seva població.

Aquell 1934, Girona es convertia en la sisena ciutat catalana, al marge de Barcelona, que rebia un partit de la quadribarrada. Abans ho havien fet Tarragona (el 1915), Badalona (el 1924, el 1929 i el 1930), Sabadell (el 1926), Mataró (el 1929) i Malgrat de Mar (el 1933). La diferència era que totes aquestes localitats havien estat escenari d'enfrontaments de la selecció amb els seus respectius clubs locals; un fet que convertia Girona en la segona ciutat del país en rebre un partit internacional de la nostra selecció.

El juliol del 1946, l'estadi de Vista Alegre seria escenari de l'homenatge a Josep Ferrer, un jugador històric del club local, durant el qual una selecció provincial gironina va enfrontar-se a una selecció catalana. Tot i així, els registres de la federació no comptabilitzen aquest partit com un dels matxs oficials del nostre combinat nacional.

A la llista de ciutats que han vist jugar Catalunya com a local s'hi afegirien, després de Girona, Sant Adrià del Besòs (el 1934, amb un amistós amb el Badalona), Granollers (també el 1934, en un partit que va enfrontar el combinat català amb el club de la localitat amfitriona), el Masnou (el 1945, en un nou partit de la selecció amb el Badalona), Sarral (el 1973, quan aquesta vila de la Conca de Barberà va ser escenari d'un matx entre Catalunya i una selecció de la ciutat de Barcelona), i ja en l'època actual de la selecció absoluta catalana, Terrassa (que el 2006 va ser escenari del Catalunya-Costa Rica), i Cornellà-el Part (després que, el 2013, la quadribarrada s'enfrontés a Nigèria al nou estadi de l'Espanyol).

Malgrat que siguin una dotzena les poblacions al marge de la capital que, al llarg dels més de dos-cents partits d'història de la nostra selecció hagin rebut algun matx del combinat català, la veritat és que el cap i casal és, amb moltíssima diferència, la ciutat que més n'ha pogut gaudir. Des del debut de Catalunya, l'abril del 1904, amb un partit a l'estadi de l'hospital Clínic, fins al darrer matx disputat fins ara, el desembre del 2015 al Camp Nou, la selecció ha conegut pràcticament tots els estadis de la capital catalana. Si bé Barcelona ha tingut un paper clau, convé ressenyar que la quadribarrada ha viscut alguns moments clau de la seva història lluny del cap i casal. Els anys 90 van veure renéixer el projecte d'un combinat futbolístic català després de més d'una dècada d'ostracisme amb dos partits que, amb un lustre de diferència, es van disputar, respectivament, a Sabadell i a Tarragona.

El primer va ser un enfrontament entre el Centre d'Esports Sabadell i la selecció catalana que va tenir lloc el dia de Sant Esteve del 1990 a la Nova Creu Alta. La quadribarrada es tornava a vestir de curt catorze anys després de la seva darrera cita (un Catalunya-Rússia disputat al Camp Nou el juny del 1976). Aquell partit, que tot just va aplegar 5.500 espectadors, tenia com a finalitat recollir fons per ajudar les víctimes de l'atemptat que pocs dies abans ETA havia realitzat provocant la mort de sis policies que es dirigien justament a vigilar un partit del Sabadell a la Nova Creu Alta, i va servir per recuperar l'espurna de la selecció deixant-nos, entre d'altres, l'anècdota de veure el búlgar Hristo Stòitxkov vestint la samarreta catalana, afegint-se, així, a la llista de jugadors forans que l'han portada i que formen, entre d'altres, estrelles com Kubala, Caszely, Neeskens o el mateix Johan Cruyff.

Si el de Sabadell del 1990 va ser el partit de la recuperació del combinat català, el de Tarragona del 1995 va ser l'espurna que va acabar impulsant la selecció catalana tal com la coneixem avui dia. El 25 de juny del 1995, el Nou Estadi va ser escenari d'un enfrontament entre Catalunya i el Barça que, tot i haver congregat una entrada més aviat modesta, va suposar el rellançament de la selecció.

El desembre del 1997, dos anys després de la cita tarragonina, la quadribarrada va iniciar el seu cicle d'un partit amistós en dates nadalenques sempre contra seleccions oficials. El primer va ser contra Bulgària, ja a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, un fet que va convertir Stòitxkov en protagonista indirecte del nou impuls de la selecció catalana, ja que va vestir la seva samarreta en el retrobament del 1990, s'hi va enfrontar amb l'elàstica blaugrana el 1995 i va fer el mateix amb els colors búlgars el 1997.

El cicle d'un o dos partits anuals del combinat català va convertir Barcelona en seu permanent de la selecció que, fruit de la seva capacitat de convocatòria, es va traslladar de Montjuïc al Camp Nou. Aquesta proposta va arribar al seu zenit el juny de l'any 2002 quan Catalunya es va enfrontar al Brasil en un Camp Nou ple fins a la bandera. Després d'aquesta fita, i a la recerca de nous atractius i de l'esperada oficialitat, la selecció ha optat per descentralitzar alguns dels seus partits, un fet que l'ha portat a visitar Terrassa, Cornellà-el Prat, i ara Girona.

En la seva centenària història, però, no només ha jugat en territori català. El País Valencià (Castelló i València) i les Illes Balears (Maó i Mallorca) han albergat diversos partits que han enfrontat clubs i combinats locals amb Catalunya i, més enllà dels Països Catalans, la nostra selecció ha visitat Euskadi, l'Estat francès, Espanya, l'antiga Txecoslovàquia, Suïssa, el Marroc, Alemanya i Portugal; això sí, sempre per disputar-hi partits amistosos. De tots els estadis en què els jugadors catalans s'han vestit de curt, el de més infaust record és, sens dubte, l'Adolf Hitler de Stuttgart, on el 1941, en plena Segona Guerra Mundial, Catalunya va enfrontar-se a una selecció local. Dins el context de l'època, el gest representava el suport inequívoc de les autoritats franquistes, que controlaven el futbol català, al règim nazi. Vist el seu recorregut històric més enllà de Barcelona, la selecció catalana té, entre les seves assignatures pendents, la de disputar algun partit a les comarques lleidatanes. Segur que el repte serà molt més fàcil de complir si la federació catalana ha assolit l'anhelada oficialitat. Això permetrà també que Girona no hagi d'esperar vuitanta anys més per tornar a veure la nostra selecció i, sobretot, que quan els futbolistes catalans hi tornin ho facin lluitant per poder ser presents en la fase final d'un mundial o d'una Eurocopa.