Bon balanç

La selecció cata­lana va que­dar enqua­drada en el grup D de la pri­mera fase del mun­dial i va aca­bar pri­mera després de vèncer tots els seus par­tits: con­tra la República Txeca (21-16), Gal·les (28-6) i la Xina (27-17). La rival en els quarts de final va ser la selecció por­tu­guesa, a la qual va der­ro­tar amb la victòria més ajus­tada (18-15). La pro­pera eli­mi­natòria l'enfron­ta­ria amb Holanda i Bèlgica, les dues selec­ci­ons més impor­tants del món. Cata­lu­nya va per­dre els dos par­tits (11-32 i 14-27), però va donar una bona imatge i es va gua­nyar el dret a dis­pu­tar el par­tit per la meda­lla de bronze con­tra la Xina Tai­pei. No va ser pos­si­ble acon­se­guir-la (va per­dre 16-33), però almenys la selecció cata­lana va acon­se­guir el millor resul­tat de la seva història. A més, el juga­dor català Sergi Gabriel va ser esco­llit en el vuit ideal del tor­neig.

La pre­si­denta de la FCK, Sílvia Mayo, es mos­tra orgu­llosa del resul­tat acon­se­guit: “Érem cons­ci­ents que anàvem a la Xina amb millors con­di­ci­ons que en l'últim mun­dial, en què vam ser setens. Teníem bones vibra­ci­ons i el nos­tre objec­tiu era clas­si­fi­car-nos entre els llocs cinc i vuit. Final­ment vam arri­bar a les semi­fi­nals i, només per això, ja ens sen­tim cam­pi­ons.”

La lec­tura és igual de posi­tiva per part d'Albert Vidaña, secre­tari tècnic de la selecció, per bé que també avisa que situ­a­ci­ons com la que han vis­cut reper­cu­tei­xen en el ren­di­ment de l'equip: “No hem pogut tre­ba­llar amb la tran­quil·litat necessària perquè vam haver de des­con­vo­car el pro­grama de pre­pa­ració. Ens hem hagut d'impli­car en cam­pa­nyes de cap­tació de diners en comp­tes de cen­trar-nos exclu­si­va­ment en l'entre­na­ment. La moti­vació se'n res­sent i el cert és que vam arri­bar des­gas­tats a la Xina per culpa de tota aquesta història. I això ho vam notar perquè a les sego­nes parts no estàvem tan fres­cos.”

Jus­ta­ment per tots aquests pro­ble­mes, el quart lloc en el mun­dial pren un valor afe­git. “El resul­tat espor­tiu agafa més sen­tit i importància per les difi­cul­tats que vam tenir per anar-hi. Hem d'agrair el suport de les enti­tats i les per­so­nes anònimes que han col·labo­rat”, asse­gura la pre­si­denta, que ni tan sols va viat­jar a la Xina per evi­tar al màxim les des­pe­ses inne­cessàries.

Mayo, però, és cons­ci­ent que cal con­ti­nuar tre­ba­llant perquè l'equip abso­lut és la millor pla­ta­forma del corf­bol català per fer-se conèixer: “Som una fede­ració petita, amb recur­sos molt limi­tats. Les des­pe­ses de repre­sen­tació de Cata­lu­nya són molt altes i movem uns pres­su­pos­tos que cor­res­pon­drien a fede­ra­ci­ons més grans. Pot­ser econòmica­ment no com­pensa, però la selecció és el nos­tre millor pro­ducte. Si no com­petíssim inter­na­ci­o­nal­ment ens seria molt més difícil fer-nos veure i sen­tir i acon­se­guir el reco­nei­xe­ment social que tenim.”

A la fede­ració tenen ben assu­mit el seu paper de pio­ner en l'esport català, ja que va ser la pri­mera que va rebre reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal. El 1997 va obte­nir la con­dició de mem­bre pro­vi­si­o­nal de la fede­ració inter­na­ci­o­nal de corf­bol i vuit anys després va ser reco­ne­guda com a mem­bre de ple dret. El debut inter­na­ci­o­nal de la selecció cata­lana va tenir lloc el 1984, en un par­tit amistós con­tra Holanda dis­pu­tat a Ter­rassa, i el 1999 Cata­lu­nya dis­pu­tava el seu pri­mer mun­dial, a Austràlia, on va aca­bar vui­tena.

Tre­ba­llar per al futur

A l'horitzó ja s'albi­ren nous rep­tes per a la selecció cata­lana de corf­bol. L'imme­diat és el que l'equip sub-23 enca­rarà l'octu­bre del 2012, en el mun­dial de Bar­ce­lona. Les pers­pec­ti­ves són bones, ja que en l'equip sènior que va viat­jar a la Xina hi havia fins a sis juga­dors sub-23: Marc Cas­ti­llo, José Álva­rez, Ivan Albe­rich, Laia Rosa, Míriam González i Berta Aloma.