El Govern referma el compromís i l’aposta per l’alt rendiment català amb una inversió de gairebé 28M€
Els Jocs Olímpics de París 2024 assoleixen, per primera a la història, la paritat de gènere. Hi participen 100 catalans i catalanes, 51 dones i 49 homes
La flama olímpica ja oneja a París des del passat divendres 26 de juliol, dia de la inauguració dels tercers Jocs Olímpics que ha acollit la capital francesa. Els primers van ser el 27 de juliol de 1924, just ara fa 100 anys. Aleshores, hi van participar 49 catalans: 48 homes i una única dona, la tennista Rosa Torras i Buxeda (Barcelona, 1895-1986), la primera catalana olímpica.
Un segle més tard s’ha assolit la tan desitjada paritat. Per primera vegada en uns Jocs Olímpics hi ha més esportistes dones que homes, i no només a la delegació catalana, sinó també a l’estatal (192 dones per 190 homes).
El Govern de la Generalitat ha destinat gairebé 28 milions d’euros en el cicle olímpic Tòquio-París (2022-2024), perquè les i els esportistes arribin amb les millors condicions als Jocs Olímpics de París 2024.
La secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula, destaca que “en llicències femenines hem passat d’un increment anual de l’1,5% al 20% entre el 2021 i el 2023; mentre que en la totalitat de l’esport federat la crescuda ha estat del 22%”. Afegeix que “aquesta acceleració que hem vist en l’esport base durant aquest període de temps està recollint els seus fruits a l’elit, perquè en els Jocs Olímpics de París tenim la representació catalana més àmplia dels últims anys, amb una evolució ascendent que ja s’apropa a la màxima representació d’esportistes catalans en uns Jocs, que va ser a Barcelona’92 amb 129 catalans”.
El segell propi i únic al món del CAR
La tecnificació d’elit es treballa amb una visió de 360 graus. L’entrenament és el pilar i l’eix diferencial, però la tasca amb l’esportista va molt més enllà. I és que, en aquestes edats, tan important és entrenar-se amb les millors condicions, amb els millors programes de perfeccionament, com tenir l’espai òptim per poder seguir estudiant i tenir un assessorament al costat.
Cal tenir en compte que són persones que passen moltes hores entrenant, així que els horaris acadèmics, en conseqüència, han de ser diferents. A Catalunya hi ha dos instituts que no tenen matrícula oberta, només es poden inscriure les persones becades. Són l’Institut CAR, al mateix centre de Sant Cugat, i l’Institut Blume, a Esplugues de Llobregat. Són centres acadèmics únics per a esportistes que s’adeqüen als horaris d’entrenament.
Paral·lelament, el CAR desplega el Servei d’Atenció a l’Esportista. Aquest programa assessora als diferents espLrtistes a nivell acadèmic, personal i, fins i tot, un cop es volen retirar. Per tant, és un model idiosincràtic i únic al món, el qual està dins de l’univers Esportcat, ja que rep el finançament de la Generalitat de Catalunya. És a dir, que estem parlant del màxim exponent de tots els programes de tecnificació i alt rendiment per a què els esportistes entrenin i puguin arribar a una elit que els porti a uns Jocs Olímpics com els que estem vivint aquests dies.
La temporada 2023/2024
Durant la temporada 2023/2024, s’han destinat gairebé 4,7 milions d’€ en 282 beques per acompanyar els esportistes del CAR de Sant Cugat, i 6,5 milions d’€ per tot el Programa d’Alt Rendiment Català, que beneficia 5.534 esportistes, dels quals 545 reben una beca, en els 8 centres repartits pel país amb el suport de 100 entrenadors/es.
