Any rere any l’esport escolar a Catalunya creix i consolida programes que apropen tot tipus de modalitats esportives a infants i adolescents. Des del Departament d’Esports es despleguen fins a 5 iniciatives arreu del territori, sempre de la mà dels consells esportius i la Unió de Consells Esportius de Catalunya, i també d’algunes federacions i entitats esportives. La temporada passada, per exemple, les lligues dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya van comptar amb més de 215.000 participacions, la segona xifra més alta dels últims 10 anys.

Aquestes són algunes dades que demostren “la gran potència de l’esport escolar”, recalca Berni Álvarez, conseller d’Esports. “L’esport és transversal, no només una cosa associada a l’oci, és més. És educació integral, cohesió social, valors, salut... Esport 360º, diem. I és, precisament això, el que defineix l’esport escolar”, afirma el conseller.

L’esport escolar compte amb diferents singularitats. Una d’aquestes és la figura de la tutora o el tutor de joc enlloc de l’àrbitre en les competicions esportives escolars, que ajuda a comprendre i a aplicar les regles segons el que passa en el terreny de joc. És, en definitiva, personal educador més que no pas un àrbitre.

Una altra singularitat és que cada competició defineix unes normes segons el que cregui més convenient cada consell esportiu. Són, per tant, força flexibles. En un cas pot ser que el sistema de valors, per exemple, estigui integrat a la mateixa competició i d’allà en surti un resultat, pot ser que sigui una puntuació paral·lela a tot el que passa al terreny de joc. El sistema de valors és una forma de mesurar les actituds de les i els participants i, alhora, la graderia.