L'holandès Niki Terpstra (Omega) va entrar sol al velòdrom de Roubaix, al davant de l'alemany John Degenkolb (Giant-Shimano) i el suís Fabian Cancellara (Trek), i va celebrar la victòria més important de la seva carrera professional: la París-Roubaix, el tercer Monument del 2014. D'entrada era un candidat: s'adapta perfectament a les clàssiques de les llambordes –la passada edició va pujar al tercer graó del podi de Roubaix i enguany va ser segon a l'E3 Harelbeke, es va exhibir a la Dwars door Vlaanderen i va ser sisè en el Tour de Flandes; però al davant tenia, a priori, una nòmina de favorits amb més possibilitats, començant pel seu cap de files, el belga Tom Boonen, i a la qual s'afegia Cancellara, l'indiscutible favorit per viure un altre diumenge gloriós després de la victòria a Flandes la setmana passada, a més de l'eslovac Peter Sagan (Cannondale), el belga Sep Vanmarcke (Belkin), entre d'altres.

A l'hora de la veritat, Terpstra va sorprendre i va esquinçar els pronòstics. Possiblement els únics que pensaven fermament en aquesta carta eren els tècnics de l'Omega que després del fracàs a De Ronde, on es van presentar amb un equip de luxe i es van quedar sense cap de les tres posicions d'honor, no es podien permetre una altra ensopegada. Boonen, quatre vegades vencedor de la París-Roubaix, era la primera opció, però tenint en compte el seu estat de forma, menys letal que en altres edicions, i la qualitat dels rivals, començant per un indomable Cancellara, els belgues van preferir no limitar-se a una única via i ampliar el ventall amb un dels ciclistes que, possiblement, més s'havia guanyat la confiança de no haver de lligar-se al cent per cent a la jerarquia interna. Terpstra va provar sort sis quilòmetres abans de la meta. Tots els candidats al triomf havien sortejat, amb més o menys problemes i punxades, els més de cinquanta trams de llambordes distribuïts al llarg de 257 quilòmetres que unien les localitats franceses de Compiegne i Roubaix i es presentaven al final amb possibilitats. Boonen, en diverses ocasions, i Sagan havien intentat desfer-se dels rivals alguns quilòmetres enrere, però sense sort. La resta no havia mogut peça i esperava pacientment el millor moment. Tothom temia Cancellara i ningú estava disposat a obrir la caixa dels trons perquè li explotés a les mans. El suís confiava en unes cames que el podien portar a la victòria tant en una lluita en els últims quilòmetres com en els darrers metres. El britànic Bradley Wiggins també havia sortit airós de les exigències del recorregut i es plantava al final com un company incòmode per la seva qualitat i savoir-faire en una hipotètica resolució al velòdrom de Roubaix gràcies a la seva experiència a la pista.

Però mentre els favorits es prenien les mides i es preguntaven quina seria la millor tàctica per obtenir una victòria que val una temporada, Tersptra ampliava la diferència al capdavant. Cap corredor feia una pedalada de més i l'holandès cada vegada s'aproximava més al velòdrom. Al final, la pugna en aquest grup es va limitar a l'honor de flanquejar la carta amagada de l'Omega al podi final. Degenkolb i Cancellara, que encadena dotze podis en els dotze últims Monuments que ha corregut, van ser els privilegiats.