Defi­nir un gran equip és qüestió de temps. Tot­hom tenia clar que a Luis Enri­que li cos­ta­ria cons­truir l'onze desit­jat i que li donés els millors resul­tats. Gai­rebé set mesos després de la seva pre­sen­tació, pocs culers serien capaços de reci­tar –i encara menys, d'encer­tar– l'equip que podria titu­lar de Lucho, per exem­ple, en la final de la Cham­pi­ons Lea­gue. En el par­tit de dime­cres con­tra el PSG va que­dar demos­trat que en aquest Barça no hi ha un onze tipus. Això queda ben clar quan un s'adona que Luis Enri­que a fet, fins avui, una ali­ne­ació dife­rent per a cada par­tit. En total, 22. Entre lliga, Cham­pi­ons Lea­gue i copa del Rei, el Barça ha dis­pu­tat 22 matxs, en els quals el tècnic asturià no ha repe­tit l'onze ni un sol cop.

Tot i això, són diver­sos els motius que han dut Lucho a fer-ho. La sanció de la FIFA a Luis Suárez va con­di­ci­o­nar l'equip durant els pri­mers dos mesos de com­pe­tició. Lucho va haver de tro­bar una solució per omplir la seva absència en els pri­mers onze par­tits de la tem­po­rada. El lloc de l'exda­van­ter de Liver­pool se'l van repar­tir Pedro, San­dro i Munir. Els dos del filial van tenir molts minuts en els pri­mers par­tits, però a poc a poc han anat des­a­pa­rei­xent de les ali­ne­a­ci­ons. Des del par­tit del Ber­nabéu, les rota­ci­ons a la línia del davant s'han produït amb comp­ta­go­tes. Sem­bla, doncs, ara per ara, la línia més defi­nida, amb Leo Messi, Ney­mar i el mateix Luis Suárez. Les altres ja són una altra història.

Amb Luis Enri­que, ni tan sols la por­te­ria està defi­nida. Bé, de fet sí, perquè Clau­dio Bravo juga la lliga des de l'inici i Ter Ste­gen ha jugat la Cham­pi­ons Lea­gue i la copa del Rei. De moment, Jordi Masip encara no s'ha estre­nat.