Opinió

Què passa, president?

I de Zubizarreta? No,
és clar, res de Zubi.
El director esportiu
ja no suma i estem
en campanya

En el minut 65 del Bar­ce­lona-Osca de dimarts pas­sat, un sec­tor de l'afició del Barça va començar a cri­dar “Dou­glas, Dou­glas!” després que el late­ral bra­si­ler intentés fer un dri­blatge curiós que va aca­bar amb una falta a favor seu. El juga­dor, que ja ha demos­trat que no està capa­ci­tat per com­pe­tir amb la samar­reta del Barça, va rebre el gest de l'afició molt més des de la llàstima que no pas des de l'admi­ració. Un gran detall dels segui­dors bar­ce­lo­nis­tes, però un autèntic des­as­tre per a la ins­ti­tució. L'anècdota és un exem­ple més de fins a on està arri­bant el men­fo­tisme de l'afició bar­ce­lo­nista.

Aquest tema, el del pobre Dou­glas, és una de les pata­tes calen­tes amb què con­viu el Bar­ce­lona de Bar­to­meu. A punt de fina­lit­zar el 2014, amb el club pujant i bai­xant les vies de la mun­ta­nya russa en què s'ha ins­tal·lat (tant a la gespa com als des­pat­xos), el pre­si­dent va fent pas­ses enda­vant i sovint de manera des­es­pe­rada per mirar d'arri­bar al 30 de juny del 2016, data final del man­dat here­tat de Rosell. Encara que li pro­du­eixi mal­sons, haurà de con­vo­car les elec­ci­ons.

I en això està. Bar­to­meu ha entrat en una dinàmica elec­to­ral que impos­si­bi­lita el desen­vo­lu­pa­ment nor­mal del dia a dia i que per­ju­dica la imatge de l'enti­tat, tacada per molts assump­tes i allu­nyada dels valors que al llarg de la història l'han por­tat a gua­nyar-se a pols el mera­vellós cognom Més que un club. Ahir hi va haver el tra­di­ci­o­nal dinar de Nadal amb els mit­jans de comu­ni­cació que va comp­tar amb una breu expo­sició de Bar­to­meu davant els peri­o­dis­tes fent vol­tes al món que li interessa. No hi va haver opció a pre­gun­tes. Tam­poc s'ha con­vo­cat la roda de premsa de balanç de final d'any, la qual cosa impe­deix que el soci tin­gui res­pos­tes a mol­tes de les seves pre­gun­tes (no dels peri­o­dis­tes, no, dels socis i segui­dors del Bar­ce­lona) en un moment en què el club dóna massa símpto­mes d'estar des­ca­val­cant-se de l'èxit. Silenci. Aviat el TAS dic­tarà sentència sobre el cas FIFA per la Masia. Par­larà el pre­si­dent, ales­ho­res? O par­larà només si el Barça en surt afa­vo­rit?

Tot, una vegada més, a les mans de l'equip de fut­bol de Luis Enri­que. No és estrany que en el citat dinar, el pre­si­dent parlés mera­ve­lles del seu entre­na­dor i poc menys que li entregués les claus del futur del club. I de Zubi­zar­reta? No, és clar, res de Zubi. El direc­tor espor­tiu ja no suma i estem en cam­pa­nya. El bo de l'Andoni està més fora que dins. I aviat, pot­ser quan cal­gui la pro­pera cor­tina de fum, par­la­rem de Car­les Puyol. I així anar fent...

No ens des­pis­tem

A punt de tan­car el 2014, l'any que tocava fer la inde­pendència. Entra­rem al 2015, l'any que sense excu­ses hem de fer la inde­pendència. No fem conya. Tenim pressa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)