El Barça de Luis Enri­que ha superat una set­mana impor­tant de la seva encara curta vida. Va tre­pit­jar el City per plan­tar la tenda en els quarts de final de la Cham­pi­ons i va tom­bar el Madrid per aga­far un avan­tatge con­sis­tent (4 punts) en el camí cap al títol de lliga. No és que els blau­grana avui siguin molt millors que fa una set­mana. Con­ti­nuen tenint mol­tes coses a polir i tre­ba­llar, però avui tenen més cre­di­bi­li­tat que fa set dies de cara als títols. Això és indis­cu­ti­ble. No pot dir el mateix, per exem­ple, l'altre pro­ta­go­nista del clàssic. Ahir era dia de dis­cur­sos i, lle­gint i escol­tant, podies arri­bar a con­fon­dre el mis­satge de Pedro Sánchez, líder dis­cu­tit d'un PSOE en cai­guda lliure, recla­mant com a seva la victòria a Anda­lu­sia, l'eufòria de la nova política (Pode­mos+C's) després de per­dre 24-85 (dipu­tats) amb la vella política, i el can­di­dat del PP, el nom del qual ningú recorda ja, rei­vin­di­cant “una bona cam­pa­nya” després de la pallissa encai­xada amb un -17 al seu mar­ca­dor par­ti­cu­lar, amb el mis­satge de juga­dors i ana­lis­tes de l'entorn madri­dista par­lant de la supe­ri­o­ri­tat del Madrid en el clàssic, de “bany” al Barça, de “reci­tal” blanc i de “gran Madrid”. I amb això sobre­viu­ran aquests deu dies de recés FIFA tot i la sisena der­rota en la lliga, tot i el -4 en clas­si­fi­cació, tot i la sen­sació que alguna cosa ha can­viat a pit­jor des del 2014 res­pecte al Barça, i tot i el gust amarg d'uns segui­dors –ja són ganes– que aco­mi­a­den juga­dors i entre­na­dor amb crits, insults i algun cop al cotxe. Mirat fre­da­ment, el Madrid va tenir mitja hora de supe­ri­o­ri­tat tàctica que el Barça va saber cor­re­gir i cap­gi­rar en la segona part. I si par­lem de per­do­nar, Ney­mar va per­do­nar el 2-0 i entre el bra­si­ler, Messi i Alba van per­do­nar cinc oca­si­ons meri­di­a­nes més en la segona part. El Barça va xutar més que el Madrid i Casi­llas va sal­var més que Bravo. És clar que el Real Madrid és aquell equip que quan gua­nya 1-0 en l'últim minut i jugant mala­ment és l'equip que no defa­lleix i no falla i quan perd com abans-d'ahir al Camp Nou és el millor. Allà sem­pre veuen el got ple. No com aquí.