Durant un temps el Barça ha cre­gut que els valors uni­ver­sals de l'esport els repre­sen­tava millor que cap altra ins­ti­tució, i fins i tot algú de dins de l'enti­tat cata­lana es va arri­bar a creure que nai­xien des de la mateixa enti­tat, per pro­jec­tar-se al món. Par­lar de valors del Barça a mi sem­pre m'ha car­re­gat, pel ves­sant arro­gant de per­ce­bre's a si mateix com l'inven­tor d'una manera de fer que sem­pre ha exis­tit, com és tenir uns valors.

Des de fa uns anys, aquell que no hagi embol­ca­llat el seu dis­curs bar­ce­lo­nista amb la idea dels valors blau­grana ha pogut que­dar con­dem­nat a l'exclusió, per no enten­dre, supo­sa­da­ment, com fun­ci­ona la nova retòrica del club. Per poc que ens endin­sem en aquesta idea tan sen­sa­ci­o­nal de sen­tir-se pro­te­git per uns fona­ments a prova de bomba, com la tolerància, la soli­da­ri­tat, la humi­li­tat, el tre­ball, el res­pecte, etc., ens ado­nem que si no hi ha resul­tats (si no es gua­nya), poc pro­te­gei­xen els valors.

No li ha fet bé, al Barça, par­lar tant de valors, perquè al cap i a la fi l'exigència que té, per exem­ple, el fut­bol en tots els nivells fa tron­to­llar els valors en el moment en què no arri­ben els resul­tats. No he sen­tit mai que es parli dels valors de l'esforç, la gene­ro­si­tat, l'amis­tat, la per­se­ve­rança i la soli­da­ri­tat, entre molts més, quan arri­ben les der­ro­tes. Victòria és igual a valors, i der­rota s'entén sovint com falta de valors. Per tant, quan es gua­nya, els valors són motiu de reco­nei­xe­ment i s'hi apel·la per lluir múscul davant els rivals. Així era, per posar un exem­ple, quan el Barça de Pep Guar­di­ola des­tros­sava els rivals, una idea de valors que va aca­bar ati­pant. És que no hi havia valors l'any pas­sat amb Tata Mar­tino?

En una mala època per a la Masia, com és aquesta en què la FIFA ha pena­lit­zat el club una tem­po­rada sense poder fit­xar pels gravíssims errors dels ges­tors del Barça en matèria de con­trac­tació de joves menors d'edat, diven­dres va reblar el clau un il·lus­tre en la for­mació de juga­dors, Jordi Vinyals, que va denun­ciar que els valors de la Masia “han dege­ne­rat”.

Està con­tras­tat que la der­rota con­ti­nu­ada fa abai­xar l'ànim i que la rampa cada cop es fa més fei­xuga de recórrer perquè l'esforç no queda com­pen­sat si al final arriba la der­rota. Si pre­nem a com a prin­cipi indis­cu­ti­ble que els valors de la Masia estan fets a prova de bomba, no hau­rien de que­dar mal­me­sos per les der­ro­tes i, en canvi, passa tot el con­trari. Vinyals ha asse­nya­lat els valors de la ins­ti­tució, sobre­tot perquè les victòries han des­a­pa­re­gut. O l'expli­cació més adi­ent és que l'equip està des­com­pen­sat com des­ta­quen els que seguei­xen cada dia el filial?

Per la con­tundència de l'entre­na­dor, i la veri­tat que ningú no li qüesti­o­narà, ja que tot­hom està escan­da­lit­zat amb els resul­tats (recor­dem: valors=resul­tats) dels equips de la Masia, començant pel mateix Barça B, s'inter­preta que la cosa pinta mala­ment, ja que fins i tot des de la direc­tiva se li va donar suport, quan diven­dres Vinyals va fer aque­lles decla­ra­ci­ons. I mal­grat que després de l'empat con­tra el Tene­rife (2-2), Vinyals va inten­tar rec­ti­fi­car o mati­sar les seves parau­les, ente­nem que la situ­ació no pinta bé. Sos­pi­tem que tor­nar al punt de par­tida dels valors serà que el B tre­ba­lli, sigui cons­tant, humil, que per­se­veri, etc., per no per­dre la cate­go­ria, fet que si malau­ra­da­ment passa, els valors tor­na­ran a sal­tar pels aires.