[D]
0
Girona
GIRONA - 6 maig 2015 2.00 h

ISAAC BECERRA

PORTER DEL GIRONA FC

“No oblido el que va passar al Miniestadi i sí, tinc ganes de revenja”

Tot i que va vestir tres anys de blaugrana, el porter afirma que té l'espina clavada de la derrota del curs passat al camp del Barça B: “No s'hi jugaven res i semblava que havien guanyat la Champions”

“Que s'animin i vagin al Mini; el seu suport és vital”

No m'importa que ells s'estiguin jugant ara la permanència. Nosaltres volem
els tres punts per continuar segons
Ens jugàvem la vida i no em va agradar gens com el Barça B va celebrar els gols i la victòria. I a molts companys, tampoc
La derrota de la primera volta a Montilivi ens va fer mal, però per altres circumstàncies.
No hi ha res a dir
- GIRONA

Amb 31 gols encai­xats en 36 par­tits (0,86 de mit­jana), Isaac Becerra (Bada­lona, 18/6/1988) és un dels por­ters amb majúscu­les de la segona divisió A. No s'ha per­dut ni un minut en tota la lliga (3.240) i de moment ja ha man­tin­gut 17 vega­des la por­te­ria imba­tuda aquesta tem­po­rada. El por­ter, que com­pleix la seva ter­cera tem­po­rada a Mon­ti­livi, està cen­trat en l'ascens directe del Girona a pri­mera divisió, que, coses de la vida, passa ara pel Mini­es­tadi, on l'any pas­sat l'equip blanc-i-ver­mell va sor­tir der­ro­tat i amb un peu i mig a segona B. Becerra no amaga que és l'opor­tu­ni­tat de treure's una espina que té molt cla­vada i espera que aquest epi­sodi, per al Girona, s'escri­gui amb V de victòria. O de ven­detta...

Tot­hom entre­nant-se, a punt i en con­di­ci­ons. Sem­bla que hagin arri­bat al cent per cent a l'hora de la veri­tat, no?
Estem ofe­rint bons símpto­mes, sí. No només han estat les dues últi­mes victòries [0-3 a Huelva i 3-0 con­tra Osa­suna], sinó que ja ve de més enrere. L'equip està jugant bé, cre­ant oca­si­ons i fent gols, i també defen­sant a un nivell molt alt.
Fa un parell de mesos sí que se'ls va veure una mica tocats, pel que fa a resul­tats i també física­ment. Espe­ra­ven aquesta rege­ne­ració tan con­tun­dent?
Tot això es tre­ba­lla. Res no és casu­a­li­tat. És impor­tant la feina de recu­pe­ració que estem fent després dels par­tits i també en el dia a dia, fora del camp. El tre­ball invi­si­ble, que es diu. I com a pro­fes­si­o­nals que som, ho seguim al peu de la lle­tra. I els caps de set­mana es poden veure els fruits de tot això. Anem al límit. I així con­ti­nu­a­rem.
S'ha superat la jor­nada 36. Hi ha ben­zina per a estona, encara?
El que és claríssim és que per il·lusió i ganes, ningú no ens gua­nya. I que la gent surt en cada par­tit a donar el cent per cent des del pri­mer moment i fins que les cames i el cos diguin prou. No sé si dura­rem els sis par­tits que que­den o només dos o uns quants més, però sí que sé que l'equip està molt men­ta­lit­zat en l'objec­tiu, que és pujar direc­ta­ment a pri­mera.
En casos així, l'estat anímic és tant o més impor­tant que el
físic?
És clar que veure'ns a dalt ens dóna un plus d'ener­gia, de ganes, de con­fiança, de moti­vació... De tot. Afron­tem tots els par­tits com si fos­sin l'últim. I quan aquest s'ha aca­bat, amb ganes que arribi el següent.
A banda d'haver sumat 15 punts dels dar­rers 18, vostès a Mon­ti­livi no han per­dut en tot el 2015; i a fora ja han obtin­gut deu victòries en tot el curs. Uns números increïbles...
Pocs equips, crec, deuen haver gua­nyat tants par­tits a camp con­trari en la història de segona A. És per treure's el bar­ret. I que no hàgim per­dut a Mon­ti­livi en tot aquest any, també. Això demos­tra que quan hi ha moments difícils en què costa gua­nyar, també costa molt que els rivals ens gua­nyin.
Mini­es­tadi. El tenen mar­cat amb ver­mell, aquest par­tit? El Barça B els ha gua­nyat els tres últims enfron­ta­ments...
Cada par­tit és una història, però jo sobre­tot tinc mol­tes ganes d'aquest par­tit. Recordo el que va pas­sar l'any pas­sat [remun­tada del Barça B i der­rota del Girona, 2-1]. Va ser una cosa molt lletja. No pas pel fet que ens gua­nyes­sin, que era la seva obli­gació; sinó per com ho van fer i sobre­tot per com ho van cele­brar, els gols i el tri­omf. Sem­blava que havien gua­nyat la final de la Cham­pi­ons. Jo hi vaig amb mol­tes ganes, al Mini­es­tadi, i el que vull és gua­nyar-hi. Que ells s'esti­guin jugant la per­manència, a mi això no m'importa. Vull sumar els tres punts per con­ti­nuar segons.
Tant els va empi­par la cele­bració dels gols del Barça B?
Nosal­tres ens hi jugàvem la vida. Que ens gua­nyes­sin podia pas­sar, perquè això és fut­bol i uns gua­nyen i uns altres per­den. Però la manera com ho van cele­brar després del par­tit quan no s'hi juga­ven res i la manera com cor­rien després que ens empa­tes­sin... Va ser lleig. A mi, per­so­nal­ment, no em va agra­dar, i penso que a molts dels meus com­panys, tam­poc.
Tenen ganes, entre come­tes, de revenja?
Per­so­nal­ment, sí. Per des­comp­tat, que tinc ganes de revenja. Vaig ser tres anys juga­dor del Barça, però el que va pas­sar l'any pas­sat no ho oblido.
Els va deses­ta­bi­lit­zar la sor­tida en la segona part de Munir i Adama...
Sí. Però no em poso amb això. Tots els entre­na­dors tenen les armes a la ban­queta i les uti­lit­zen com cre­uen oportú. Els va sor­tir bé. Ara és un altre esce­nari i nosal­tres hi anem a com­pe­tir com hem fet en tots els par­tits. Volem demos­trar que som el millor visi­tant de segona A i endur-nos els tres punts. Inde­pen­dent­ment que jugui Adama, San­dro, Munir o qui sigui.
També hi tenen comp­tes pen­dents de la pri­mera volta? Hau­rien pogut gole­jar i van per­dre 0-1.
La der­rota va fer mal, però per altres cir­cumstàncies. Recordo que vam tenir el par­tit total­ment sota con­trol, però no vam ser efec­tius. Ells van tenir una ocasió d'Adama en la pri­mera part i el gol de Hali­lo­vic en la segona. Vam fer mèrits per gua­nyar i vam per­dre. Però més enllà de la mala sort no hi ha res a dir.
S'espe­rava que el Barça B estigués tan avall?
Els fili­als, ja se sap... De vega­des les rat­xes dolen­tes els afec­ten més. Han de seguir tre­ba­llant, com tots els equips, per inten­tar sor­tir d'aquí.
Tenen molta qua­li­tat a dalt...
Són juga­dors de fut­bol. Igual que nosal­tres. A dins el camp, els noms no ser­vei­xen de res. El fut­bol és onze con­tra onze i mar­car més gols que el rival. És el que tu vols pro­po­sar i creure's millor del que tens al davant.
Vostès no esta­ran sols, al Mini­es­tadi.
No. I el suport de l'afició és vital. M'agra­da­ria pri­mer donar les gràcies als segui­dors del Girona pel seu com­por­ta­ment a Mon­ti­livi i també dema­nar-los que s'ani­min a anar al Mini­es­tadi a donar suport a l'equip i a donar-nos una empenta. Per als fut­bo­lis­tes, això és un plus i ens dóna molta força. Crec que la gent s'engan­xarà perquè el moment s'ho val. Nosal­tres farem també tot el pos­si­ble perquè tot aquest esforç es vegi recom­pen­sat amb una victòria.
Dis­set zeros aquest curs. El seu millor any?
La tem­po­rada pas­sada ja va ser bona, però si hi sumem el moment de l'equip i els resul­tats, aquesta és la millor. Indi­vi­du­al­ment i col·lec­ti­va­ment. Perquè sense el nivell defen­siu que està ofe­rint l'equip, tot això seria impos­si­ble. I que duri!
Quina culpa hi té el sis­tema de Machín, amb tres cen­trals?
Tota. És una de les claus de l'èxit. El tenim après de memòria, abso­lu­ta­ment inte­ri­o­rit­zat.
La fase d'ascens seria ara un premi menor?
És hora de dei­xar-nos de romanços. Volem l'ascens directe i depe­nem de nosal­tres. Hem de defen­sar aquesta segona plaça amb dents i ungles. Afron­tem cada par­tit amb il·lusió i com si fos una final, perquè ho són. I sor­tim a gua­nyar des del minut 1, sense espe­cu­lar i sense reser­var-nos res.
L'Spor­ting és el gran rival?
Tots ho són. Els que estan a cinc i sis punts, també. Perquè això pot fer un tomb en qual­se­vol moment. De tota manera, és impor­tant que ens mirem a nosal­tres i no als altres. La clau és que no ens atra­pin.
Té con­tracte fins al 2016. Es veu el curs vinent al Girona?
Per què no? Jo estic molt con­tent al Girona i tinc un any més de con­tracte. Un traspàs? No en sé res ni en vull saber res. N'estic total­ment al marge, la veri­tat. La idea és com­plir el con­tracte. I si s'hagués de moure qual­se­vol cosa, a l'estiu hi haurà temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)