FC Barcelona
Orígens
Els onze apòstols de Gamper (2)
Walter Wild, Josep Llobet, Otto Künzli, els germans John i William Parsons i Bartomeu Terrades completen el reportatge sobre la història personal dels acompanyants de Joan Gamper en la reunió fundacional del FC Barcelona
El 29 de novembre del 1899 es va celebrar a les instal·lacions del Gimnàs Solé la reunió fundacional del FC Barcelona. Joan Gamper va ser l'impulsor, però a l'hora de gestar la creació del club va rebre el suport d'onze aficionats més a un esport, el futbol, que començava a prendre volada més enllà d'Anglaterra, el seu lloc d'origen. Aquesta és la segona part del reportatge que completa la trajectòria personal d'aquells companys de Gamper i que van tenir una implicació directa en la creació del Barça i la seva evolució durant els primers anys.
Walter Gustav Wild
Nascut a Hottingen (Zuric) el 13 d'octubre del 1872 va ser el primer president del Football Club Barcelona per ser el de més edat –27 anys– en el moment de la formació del club. Arribat a Barcelona l'any 1898, va ser monitor de gimnàstica de la Societat Suïssa de Barcelona, soci de la Federación Gimnàstica Española i de la Unión Velocipédica Española, a banda de pertànyer a la junta directiva de la Sociedad Los Deportes. A Barcelona també se'l va conèixer com a Gualterio o Gualteri i es va creure durant molts anys que era anglès, tot i que en diversos articles i cròniques del 1900 i en un escrit de Gamper del 1903 s'anomena clarament la seva nacionalitat suïssa. El 19 de novembre del 1899 a Los Deportes sortia la següent notícia: “Nuestros amigos Sres. Wild y Gamper llevan muy adelantados sus trabajos de organización de una Sociedad de Foot-ball.” Era membre, com Gamper, de l'església evangèlica.
Va ostentar el càrrec de president fins al 25 d'abril del 1901, quan hi va renunciar per haver de marxar de Barcelona. Es va encarregar, juntament amb Gamper i Lluís d'Ossó, de redactar els estatuts del club. Igualment va ser ell qui va defensar el club en el contenciós amb El Català l'any 1900 a través de diversos articles a La Vanguardia i a Los Deportes arran del partit disputat i en què el Barça va patir la seva primera expulsió de la història en el jugador Stanley Harris.
Va jugar un total d'11 partits, sent l'últim el 14 d'abril del 1901. No va marcar cap gol i era un dels dos jugadors que formava a la defensa. Es va establir durant uns anys a l'Amèrica del Sud i posteriorment a Anglaterra. Al desembre del 1924 va remetre un telegrama al club adherint-se a la festa que es va fer i que va ser llegit en el sopar que es va dur a terme el dia 7 de desembre. Segons La Veu de Catalunya, la lectura va ser rebuda amb una gran ovació. Igualment se'l va localitzar per a la celebració del cinquantenari, a la qual va ser expressament convidat pel president Agustí Montal i Galobart. La seva assistència va ser rebuda amb grans honors, i va sortir al mig del camp de les Corts amb un abric en què lluïa el primer escut del FootBall Club Barcelona. Igualment va ser convidat a presidir la junta directiva celebrada en aquelles dates. Va morir l'any 1953 a Alton, Hampshire (Anglaterra).
Josep Llobet i Llobet
Ben poc se sap de Josep Llobet tret que va néixer el 1875 i que va morir el 1937. Era fill de Josep Llobet i Vilaclara i de Madrona Llobet i Mateu, que van tenir dotze fills i que tenien la residència al Palau Llobet del carrer de Montcada. De família monàrquica, ell era republicà. Casat als 40 anys amb Juanita Gaitx que en tenia 19, van tenir nou fills: Josep Maria, Joana, Concepció, Juli, Núria, Miquel, Maria Rosa, Jordi i Lluís. Va tenir la residència familiar al carrer Sant Pere més Baix. Representant farmacèutic de professió, va morir l'any 1937 d'un atac de cor.
Juntament amb en Lluís d'Ossó –un altre dels fundadors– pertanyia al Club de Regates i formava part de la tripulació d'una embarcació anomenada Colon, amb què competia tot sovint. Practicant i tirador d'esgrima, va participar en diversos concursos.
Va jugar un total de 54 partits amb el Barça, entre els quals el primer, en què va marcar un total de 5 gols. El seu darrer partit el va jugar el 26 de setembre del 1906. Entre el 1901 i el 1907, va ser directiu del club amb els càrrecs de tresorer i vocal i va ser escollit en la junta del 6 d'octubre del 1905 vicepresident, càrrec que va ostentar fins a la junta del 1907.
Com a curiositat, un nebot nét seu va arribar a ser alcalde de Lloret de Mar, vila on Joan Gamper acostumava a estiuejar, precisament a casa d'un altre Josep Llobet que va contraure matrimoni –en segones núpcies– amb una neboda de Gamper.
Otto Antoine Künzli
Un altre dels desconeguts. Va néixer el 23 de gener del 1878 i era de nacionalitat suïssa, com així ho indica la seva inscripció del Consolat Suís de Barcelona amb data del 1899. D'ell tan sols se sap que ja jugava juntament amb Gamper i Wild partits de futbol improvisats a Sant Gervasi de Cassoles, als voltants de l'aleshores carrer d'Espanya, avui dia carrer de Lincoln.
Künzli va jugar un sol partit amb el club, el primer contra el Team Anglès.
John Parsons Alexander
Els pares dels germans Parsons es van instal·lar a Barcelona el 1870. Va néixer a Barcelona el 14 d'abril del 1875 i va estar casat amb Josephine Alexander Easton. Va morir també a la mateixa Barcelona, a l'hospital de les Colònies Estrangeres, el 18 de novembre del 1960. Gran aficionat a la filatèlia –va rebre diversos premis i distincions–, va fundar una fàbrica de tints i tintoreria amb el nom de Hijo de Juan Parsons i Cia i residia al número 105 del passeig de Gràcia.
Va jugar amb el FC Barcelona un total de 41 partits fins al 1904, en els quals va marcar un total de quinze gols. Va ser vicepresident del club entre els anys 1899 i 1901. Va ser, juntament amb el seu germà, un dels autèntics pioners del futbol a la ciutat de Barcelona, ja que ja havien jugat un partit el 2 de febrer del 1895 com a integrant de la Sociedad de Foot-Ball de Barcelona, i en els dos primers partits que va enfrontar equips de diverses poblacions, els jugats contra l'Asociación de Foot-Ball de Torelló, el 24 de març i el 14 d'abril de 1895. L'any 1912, va formar part juntament amb Joan Gamper, Udo Steimberg i Arthur Witty del Comité Athlétic del Football Club Barcelona com a jutge àrbitre i sota la presidència de Joaquín Peris de Vargas.
En el primer partit disputat el 8 de desembre del 1899, els dos germans Parsons van prendre part amb l'equip rival, el de la Colònia Anglesa, o com s'anomenava en els mitjans, el Team Anglès.
William Parsons Alexander
Poques coses sabem de William Parsons tret que va néixer, com el seu germà, a Barcelona, el 1877. Va ser nomenat subcapità de l'equip en la reunió del dia 13 de desembre del 1899 en què es van fusionar el Team Anglès amb el recentment creat Foot Ball Club Barcelona, però el febrer av ser substituït en el càrrec per Ernest Witty pel fet d'haver de marxar de Barcelona rumb a Manila per motius familiars.
No va jugar mai cap partit amb el Foot Ball Club Barcelona.
Bartomeu Terrades i Brutau
Nascut el 1874 i fill de Bartomeu Terrades Mont i d'Àngela Brutau Manent, tenia tres germanes: Àgueda, Maria Rosa i Josepa. Ben aviat es va integrar a l'empresa tèxtil cotonera familiar per part de mare a Sabadell, la Sucesor de Buenaventura Brutau. L'empresa havia tingut fàbriques a Montcada i a Sant Jaume de Llierca i la seu al carrer d'Aragó de Barcelona. A més del món tèxtil, va ser pioner en la construcció de màquines de corrent altern, amb la constitució el 1911 de La Electricidad S.A. a Sabadell. L'any anterior havia constituït també l'Electra Brutau, també a Sabadell, amb un capital social de 3 milions de pessetes de l'època, juntament amb els seus dos oncles.
De molt jove el van enviar a estudiar a França (Mulhouse, Roubaix i Lille) i a Suïssa (Winterthur). A França, va començar a jugar a futbol i tenia un excel·lent nivell de francès, anglès i alemany. Es va casar amb Pilar Soler Julià, germana de doctor Joan Soler Julià, que, al cap dels anys, va arribar a ser vicepresident del club en la directiva de Josep Suñol i president de la junta gestora nomenada just després d'acabar la Guerra Civil. Terrades va tenir deu fills.
Amb el FC Barcelona va disputar el primer partit de la història del club, en va acumular un total de 31 i va marcar un únic gol contra el Gimnàstic de Tarragona el 1901. Va penjar les botes el 1903. Va formar part de la primera directiva del club com a tresorer.
El 25 d'abril del 1901 Bartomeu Terrades va accedir al càrrec de president en substitució de Walter Wild, i va ser, per tant, el segon president de l'entitat i el primer català que ho era. Va estar a la presidència fins al 5 de setembre del 1902. Amb posterioritat, va ser vocal de les directives fins al 1904 i vicepresident entre el 1904 i 1905.
Íntim amic de Gamper i dels Witty al llarg de la seva vida, es va anar allunyant de l'equip a partir del 1905, i el 1912 va deixar també d'interessar-se pel futbol. La professionalització dels jugadors, igual que passava a Gamper, no era del seu gust i considerava que s'anava perdent l'esperit amb què es va fundar el club.
La seva principal aportació en aquells temps a la presidència del club es va concretar amb l'aportació de 1.400 pessetes de l'any 1901, equivalents a 700 quotes mensuals de soci que es van fer servir per llogar i condicionar el que seria el camp d'Horta quan el club va haver de deixar els terrenys que ocupava just davant de l'hotel Casanovas. Igualment, durant el seu mandat es van crear, oficialment, el segon i el tercer equip del FC Barcelona a causa del considerable augment de socis jugadors i de la insistència de Lluís d'Ossó per oficialitzar-los. Durant la seva presidència, el Barça va guanyar el seu primer trofeu, la copa Macaya, i va ser l'impulsor de la primera Associació de Clubs.
En Terrades va deixar un impressionant llegat a la ciutat de Barcelona. A la mort del seu pare, i en uns terrenys que aquest havia comprat, va encarregar a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch la construcció d'un habitatge per a les seves tres germanes, totes solteres. El resultat va ser la Casa Terrades o de les Punxes. Construïda entre el 1903 i el 1905, és un edifici amb aspecte de castell medieval, amb elements que recorden l'arquitectura gòtica europea. A la banda de Rosselló, hi ha un element decoratiu en forma de plafó amb la llegenda de Sant Jordi i el drac amb la inscripció “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”. El polític Alejandro Lerroux va arribar a dir, en veure la placa: “Este edificio es un crimen contra la nación española”. El cert és que el plafó va sobreviure al franquisme i a la dictadura davant mateix d'una comissaria de policia i del domicili de l'exalcalde de Barcelona José Maria de Porcioles.