El 14 de febrer li va tocar assumir responsabilitats i li va tocar viure també una de les rodes de premsa més agres dels últims tres anys com a entrenador del FC Barcelona. Ahir li va tocar gaudir del futbol. Patir moltíssim, sí, però també gaudir. El d'ahir és un d'aquells partits que marca la trajectòria d'un entrenador. Luis Enrique recordarà per sempre com tots els culers la proesa escrita per aquest Barça contra el PSG. També Unai Emery. Per al basc el partit d'ahir serà la seva estigma eterna, per a l'asturià quedarà per sempre com una nit inoblidable.

“És una nit inexplicable en paraules. És una victòria de la fe. Una nit per disfrutar. L'alegria que hem donat a tots els culers ha estat enorme. La gesta va dedicada a tots aquells que no han deixat mai de creure-hi, ni després del 4-0 a París. Aquest és un esport de sonats. Un esport únic. Cap nen oblidarà aquesta nit al Camp Nou.” Declaració amb missatge per als escèptics i per als més crítics, però també paraules d'alegria majúscula.

Satisfet com mai, afònic com mai. Costava articular un discurs amb sentit. “He vist una actitud dels jugadors espectaculars, acceptant els riscos i creient en la remuntada. L'equip ha estat espectacular en tots els aspectes. Ha merescut la pena. S'ha viscut un final èpic. La clau ha estat la fe de l'equip. L'eliminatòria estava perduda, però aquest equip no es rendeix mai. Vam fer un partit molt dolent a París, però ho hem aixecat. Segurament la classificació no deu haver agradat als altres equips, però estarem en els quarts”, va dir.

“El gol [Sergi Roberto] el va perdre quan va deixar de ser juvenil, sempre li dic, i avui ha estat ell curiosament l'autor del gol de la remuntada. El futbol té aquestes coses.” Nit de somni.