Barça
Copa
De Busquets a Busquets
Oriol Busquets, que contra el Múrcia va complir el somni d’estrenar-se amb el primer equip del Barça, està cridat a ser el successor de Sergio Busquets
El guixolenc va arribar a les categories inferiors amb vuit anys i en fa només un que va debutar amb el filial, al qual ja és titular
“És un somni fet realitat”, repetia a la zona mixta del Camp Nou, i amb un indissimulable somriure als llavis, l’Oriol Busquets, que després de deu anys a les categories inferiors del FC Barcelona dimecres, contra el Real Múrcia, va complir aquell gran somni que tantes vegades havia imaginat, el del seu debut amb el primer equip blaugrana. “No hauria pogut anar millor. El meu primer partit ha estat al Camp Nou, com a titular i amb un victòria”, va afegir el jove talent de Sant Feliu de Guíxols, que amb només 18 anys ja està considerat com l’hereu legítim de Sergio Busquets, amb el qual, tot i la coincidència en els cognoms, no comparteix cap tipus de parentesc familiar. Una altra cosa, en canvi, és veure’l damunt de la gespa, alt i espigat, jugant davant de la defensa amb uns gestos tècnics i una capacitat per estar sempre en el lloc adient que recorden, i molt, al 5 blaugrana. “Em fixo molt en tot el que fa Sergio Busquets, ja que per mi és el millor pivot del món. Em dona consells i m’està ajudant molt, com la resta de companys. El que jo intento és fer tot el que ell fa damunt de la gespa, tot i que mirant d’aportar les meves qualitats”, va admetre Oriol Busquets, que va rememorar com havia estat la jornada més important de la seva curta carrera esportiva. “En l’inici del dia estava nerviós, i més encara quan em van comunicar que seria titular. Després, però, em vaig anar tranquil·litzant i, una vegada ha començat el partit, ja m’he centrat en el joc, en la pilota, i tot ha anat bé.” I al migcampista guixolenc no li faltava raó, ja que, veient-lo jugar, amb una serenor extraordinària, ningú hauria dit que aquell era el seu primer partit al Camp Nou. De fet, del seu debut amb el Barça B només han passat set mesos, ja que va disputar el seu primer partit amb el filial blaugrana el 29 d’abril passat, en un duel contra el Prat. Aquell va ser el primer gran pas d’una carrera meteòrica, que en un inici, però, semblava que es desenvoluparia sota els tres pals d’una porteria i amb uns guants a les mans.
En nom del pare
Nascut a Sant Feliu de Guíxols el 20 de gener de 1999, des que va tenir ús de raó Oriol Busquets va viure envoltat de pilotes de futbol i de guants. I és que el seu pare, Jordi Busquets, va ser porter, i amb una llarga trajectòria en clubs com el Guíxols, el Banyoles, el Girona i el Tossa. Abans, de fet, Busquets pare va militar durant les tres temporades d’edat juvenil al Barça, en què, coincidències de la vida, va compartir camps d’entrenament amb Carles Busquets, el pare del Sergio Busquets, i que és un any més gran que ell. No era d’estranyar, doncs, que els fills d’en Jordi volguessin ser porters, per mirar de rememorar les experiències i els èxits del seu pare. El primer, el Pol, ho va aconseguir, i després de passar per les categories inferiors del Barça, l’Atlético i l’Sporting de Gijón i pel primer equip del Llagostera, en aquests moments juga al Gavà. I l’Oriol, és clar, no va voler ser menys i va somiar a seguir els passos del seu pare i del seu germà gran, uns desitjos que es van acabar quan els tècnics de l’Escola de Futbol de Sant Feliu de Guíxols el van veure remenar la pilota amb una classe inusual per a un nen de només set anys. Sent prebenjamí ja va ser cridat per Josep Gombau per anar a algun torneig amb la FCB Escola i, un any després, ja va passar a les categories inferiors del Barça. Durant cinc anys, l’Oriol Busquets va seguir vivint amb els seus pares, el que equivalia a haver de pujar i baixar de Sant Feliu de Guíxols a Barcelona en taxi, fins que el 2012 es va decidir que el més convenient era que anés a viure a la Masia. Tot i el canvi, sempre radical en aquestes edats, l’Oriol Busquets es va mantenir ferm en els estudis i en la seva progressió com a futbolista, apareixent sempre en les llistes dels valors del planter amb un futur més prometedor. I així va ser com la primavera passada Gerard López el va fer debutar amb el filial blaugrana, encara a la segona divisió B, un petit tastet del que havia d’arribar, ja que enguany, ja a segona A, Oriol Busquets està sent un habitual en les alineacions de l’entrenador del Barça B –ha estat titular en 12 duels–. Era qüestió de temps, doncs, que un tècnic com Ernesto Valverde, sempre atent al futbol de base, el cridés per fer-lo debutar amb el primer equip, i el moment escollit va ser dimecres. “Valverde m’està ajudant molt. Abans del partit em va dir que estigués tranquil, que jugués com jo sabia, i que tot aniria bé”, va rememorar després del partit contra el Múrcia Oriol Busquets, que té les idees ben clares. “Ara per ara és difícil jugar al primer equip, però si segueixo treballant tot arribarà. El meu somni sempre ha estat triomfar al primer equip del Barça, i faré tot el possible per aconseguir-ho.” Si tot va segons el previst, doncs, sembla que el substitut de Busquets no serà cap altre jugador que un altre Busquets.