Un empat i tan amics
El Barça, finalment amb Messi a la grada, empata al camp de l’Inter i compra el bitllet per a vuitens a dues jornades de tancar la lligueta
El gol de Malcom donava el primer lloc, però també serveix un hipotètic triple empat a 10 punts amb l’Inter i el Tottenham
“Giocherà Messi? O non giocherà?” era la pregunta de moda dels dos últims dies a Milà. En les rodes de premsa de dilluns d’Ernesto Valverde, de Sergi Roberto i de Luciano Spalletti, i també al carrer. No s’havia parlat d’una altra cosa en les 48 hores prèvies al partit d’ahir al Giuseppe Meazza. Era la pregunta. No sorprèn. Simplement constata. Leo Messi és admirat i estimat al Camp Nou, i admirat i respectat arreu. El matís és clar. No és el mateix que jugui al teu equip que tenir-lo com a rival. El seu nom ho havia monopolitzat absolutament tot. Sortia en converses de bar, apareixia si pujaves a un taxi o si et movies pels voltants de l’hotel Melià Milano, on va estar allotjat el Barça des de dilluns i on alguns aficionats culers i també de l’Inter van anar a treure el cap a la caça de l’autògraf. La simple presència de Messi en la llista imposava i generava respecte ja d’entrada, però tothom a Milà anhelava una resposta. És en situacions com aquestes quan es fa visible la dimensió i la grandesa d’un futbolista com ell. Tota la prèvia de l’Inter-Barça reduïda a un sol nom. El nom. Va passar una cosa similar el dia de la lesió de Messi contra el Sevilla. Aquell dia el partit va acabar per a molts al minut 16. Silenci sepulcral aquell dia quan Leo va quedar estès a la gespa amb evidents mostres de dolor. El Barça va acabar guanyant 4-2 l’equip de Machín, però per a molts espectadors el partit es va acabar amb 2-0 amb la lesió de Messi. L’espera angoixant per saber aquell dia el seu diagnòstic va acaparar l’atenció i la pilota va passar a segon pla. Un context similar va envoltar tota la prèvia del partit d’ahir abans que el cuir comencés a rodar. Hi havia interès absolut per saber del cert l’estat físic del 10 després del seu retorn anticipat a una convocatòria. La incertesa genera angoixa quan es parla de Messi. Amb Messi es volen certeses. És Messi.
Parlant col·loquialment, Valverde va estar jugant a la puta i a la Ramoneta fins a l’últim moment, amb missatges contradictoris en aquest sentit. Estava en el seu dret. La transcendència del partit no convidava a donar cap pista a Spalletti. Partida d’escacs. Al final la notícia va saltar una hora i quart abans del partit. Messi fora. Ni tan sols a la banqueta. Descartat juntament amb Denis, Munir i el porter del filial Iñaki Peña. Desgast mental per a Luciano Spalletti fins a última hora. Al final, zero riscos amb Leo. Premi a la lògica. Cinquè partit seguit sense Messi.
L’únic canvi del Barça respecte als últims partits va ser l’entrada en l’onze de Dembélé per Rafinha. Més novetats va presentar Spalletti respecte al partit del Camp Nou: Vrsaljko, De Vrij, Politano i Nainggolan. Canvi valent de Valverde per donar més profunditat. Precisament Dembélé va tenir la primera gran oportunitat del Barça. El seu xut al minut u i mig de partit va trobar la bona resposta de Handanovic. El gran nom propi del primer temps, però, va ser Luis Suárez. Fins a quatre ocasions realment clares de l’uruguaià (12’, 21’, 30’ i 42’). L’estadística ho diu tot: 2 xuts de l’Inter en el primer temps, per 12 xuts del Barça. L’equip de Valverde va anul·lar la pressió alta de l’Inter amb bona circulació de pilota i, el més important, l’equip va tenir arribada. En la primera Suárez va xutar alt després de la recuperació de Rakitic, en la segona la seva vaselina, poc ortodoxa però plena de picardia, va sortir fregant el pal, en la tercera va rematar massa encreuat i en la quarta va xutar al cos de Handanovic.
Bon partit del Barça sota una cortina d’aigua important. L’equip de Valverde va ser superior en la primera part i també en la segona. Coutinho, per partida doble, i sobretot una contra amb superioritat numèrica mal resolta per Rakitic (59’) haurien pogut significar el primer gol del Barça. Però ahir a la pilota li va costar entrar. Ni més ni menys que 25 xuts va provar el Barça en els primers 80 minuts de partit, segons estadístiques de la UEFA. I en el 26è, el premi. En el primer xut de Malcom en el partit. El brasiler havia entrat feia poc i la seva fuetada per baix, culminant una contra de Coutinho, va superar Handanovic, fins aleshores un mur (83’). Debut en Champions i gol.
Aquí el Barça tenia el primer lloc de grup garantit, però llavors va aparèixer Icardi. No havia fet res, l’Inter, en atac fins aleshores, però Icardi té aquestes coses. L’argentí va caçar una pilota morta dins l’àrea petita després d’un rebot, va jugar bé d’esquena davant la pressió de Roberto i va superar Ter Stegen a la mitja volta (1-1, 87’). Un mal menor, perquè amb l’empat el Barça està matemàticament classificat, ja que, en el cas d’un triple empat a 10 punts amb l’Inter i el Tottenham, el Barça passaria com a mínim com a segon de grup.
Notícies
Dissabte,4 maig 2024