El debut
Abel Ruiz lluita contra la natura
El 9 blaugrana es vol obrir pas en el primer equip en un context difícil ja que darrerament cap davanter centre pur del planter s’hi ha afermat
Ser davanter centre i jugar al planter del Barça no és una feina fàcil. Passar de la muntanya russa de titulars quan les xifres, en categories inferiors, són de rècord, a ser ignorat quan el registre de gols es buida. Abel Ruiz (Almussafes, gener del 2000) ho està gestionant tot plegat en l’albada de la seva carrera intentant esquivar l’ombra dels davanters que van sortir de les categories inferiors i que no han aconseguit un paper preponderant en el primer equip. De moment, ha fet el primer pas, que mai assegura res però que és necessari: debutar al Camp Nou. Ho va fer diumenge passat contra el Getafe.
Ruiz és un dels 50 jugadors més joves que han debutat en el primer equip del Barça. Al davant, homes que evoquen carreres d’èxit, com ara Messi, Iniesta o Xavi; també d’altres que apuntaven alt i que es van haver de buscar la vida fora de l’escalf de Les Corts, com ara Bojan o Munir El Haddadi. “És un somni per a qualsevol jugador que arriba del planter. I després de tantes temporades aquí, s’agraeix molt tenir oportunitats. Espero tenir-ne moltes més”, assegurava l’ariet després del partit contra el Getafe. La incipient carrera del davanter va tenir el pic més alt en el curs 2017/2018, en què es va proclamar màxim golejador del mundial sub-17, va debutar a segona A amb Gerard López i va guanyar la Youth League amb Garcia Pimienta. Tot plegat va provocar l’atracció de moltes mirades que el Barça va desviar amb una renovació per tres anys (acaba el 2021) amb opció, per part del club, a dos més. Si algun club el vol ha de pagar els 100 milions de clàusula.
L’estil
Que es pugui afermar en el primer equip del Barça dependrà, entre moltes altres coses, de la seva millora de cara a gol –ha tingut un any irregular amb el filial, amb moltes absències i tres gols en 21 partits– i també de la seva adaptació a l’ecosistema de Messi, que només tolera un determinat tipus de davanters. L’ajuda el fet que, segons entrenadors que l’han tractat, sigui capaç de jugar en curt i a l’espai, a més de destacar pel seu olfacte golejador. A més, una mentalitat fèrria, de maduració incipient, avalen el jugador que, el 2012, va abandonar casa seva per marxar cap a la Masia. La seva mentalitat ha estat, des que va arribar a Barcelona, la d’un professional del futbol. D’altra banda, segons intueixen aquests mateixos tècnics, la seva evolució dependrà en bona part de la seva adaptació física al futbol professional.
Ruiz ha estat considerat el millor davanter de la seva generació a l’Estat espanyol des de petit. Ara, en canvi, té competència amb Alejandro Marqués, ariet del juvenil A que també va debutar a segona A la temporada passada i al qual, amb una definició física més tardana, s’intueix un llarg recorregut.
El camí sempre és tortuós per als davanters de la Masia, però Ruiz lluita contra la natura.