El pas de la història a la glòria
Un cop arribat a la final, el Barça aspira a destronar l’Olympique de Lió, dominador de la competició els tres últims anys
Les blaugrana creuen que, a partit únic, les seves possibilitats de donar la sorpresa augmenten
Tan a prop i a la vegada tan lluny. El Barça és a un sol partit d’alçar el seu primer títol europeu després de fer història convertint-se en el primer conjunt de la lliga espanyola que arriba a una final de la Champions, però per aconseguir-ho haurà de superar el totpoderós Olympique de Lió, en una batalla de gairebé David contra Goliat. I és que el conjunt francès encara no ha perdut en tot aquest curs i acumula tres Champions consecutives.
Clarament un graó per sobre de la resta de rivals, a l’Olympique també l’ha acompanyat aquell bri de fortuna necessari per marcar una època i ser hegemònic en un torneig que no deixa marge per a l’error. Sense anar més lluny, les de la vall del Roine han disputat la pròrroga en les tres darreres finals i han aconseguit el títol, en dues ocasions, des del punt de penal. Eren el rival a batre des de l’inici de la competició, però ningú ho ha aconseguit. Ni el Wolfsburg en els quarts de final, en la final anticipada entre els dos grans dominadors del panorama europeu en la darrera dècada, ni el Chelsea, en una semifinal més igualada de l’esperat, van poder vèncer un equip que en aquesta competició no ha perdut cap eliminatòria des del novembre del 2014 contra el PSG.
Contra tots aquests elements, doncs, haurà de lluitar el Barça en aquesta final. Les blaugrana, un equip novell i sense experiència en aquest tipus d’escenaris, afronten el duel, però, impulsades per una il·lusió desbordant i la convicció que a un sol enfrontament tot és possible. “Aquests partits no només es juguen amb les cames, sinó també amb el cor i amb el cap, i això és el que farem. Sabem que serà molt complicat però ho donarem tot perquè, ja que hem arribat fins aquí, hem de somiar que ens podem endur la copa”, deia abans de volar cap a Budapest una de les capitanes de l’equip, Marta Torrejón. Aquest és el sentiment que inunda el vestidor blaugrana, conscient que ja ha fet història però que només és a un pas de la glòria, una gesta que, tot sigui dit, cap altre equip que no sigui el seu rival ha aconseguit els darrers tres cursos, l’any passat eliminant el Barça en els quarts de final. I és que l’únic precedent és d’allò més recent (2-1, i 0-1 en la tornada), entre dues plantilles en què hi ha hagut pocs canvis d’una temporada a l’altra: les franceses continuen al cim, mentre que les catalanes volen aprofitar l’experiència d’aquella derrota per assaltar-lo.
El dubte
Però si el repte no fos ja majúscul per si sol, el Barça tindrà un hàndicap que de ben segur ha estat una de les principals preocupacions de Lluís Cortés en la preparació. I és que amb Hamraoui sancionada després de ser expulsada en la tornada de les semifinals i Patri Guijarro encara sense l’alta mèdica, el conjunt blaugrana afronta el duel decisiu sense pivot defensiva i sense un perfil de migcampista poderosa físicament i amb capacitat per contrarestar el joc aeri de les franceses. De fet, el tècnic de Balaguer té ben poques opcions i no seria estrany que girés el triangle del centre del camp per jugar amb un doble pivot que permetria a l’equip estar més protegit, una formació que tampoc li seria desconeguda. El que també s’ha de veure és qui acompanyarà Vicky Losada i Alexia per dins. Mariona i Aitana semblen les alternatives més probables; la de Sant Pere de Ribes és l’opció més natural –i deixar la balear a la banda–, tot i que amb l’arribada de Cortés ha perdut pes en l’onze inicial –cap titularitat en els quatre duels de Champions amb el tècnic de Balaguer.
Notícies
Dissabte,4 maig 2024