Els bombos sempre juguen

Quan semblava que la ferida de Roma havia de cicatritzar, quan el Barça començava a oblidar els perquès d’una de les nits més negres de la seva història europea, Anfield va doblar l’aposta, esquinçant encara més els mals del Barça i ofegant una mica més el desig d’una generació daurada que esgota els seus dies amb el somni d’aixecar una orelluda més.

Però si alguna cosa els sobra, als Messi, Busquets, Piqué i companyia, és esperit competitiu per tornar a aixecar-se. L’argentí, gens penedit de les seves passades l’any passat, va instar el dia del Gamper a tornar a aixecar-se, a emprendre de nou un camí que comença aquesta tarda, com de costum, al Fòrum Grimaldi de Mònaco, on la sort també juga per definir el futur de les grans potències del futbol europeu.

Avalat per la lliga aconseguida, la vuitena de les últimes onze, el conjunt blaugrana figura en el pot principal, els dels caps de sèrie, on cohabita amb els campions de les lligues amb més coeficient del continent (Anglaterra, Itàlia, Rússia, Alemanya i França), a més del campió de la passada Champions, el Liverpool, i el de l’Europa League, el Chelsea, enguany dirigit per Frank Lampard. A partir d’aquí, als peus de l’equip dirigit per Ernesto Valverde es despleguen un cúmul de combinacions que poden marcar la duresa del camí, amb un bombo 2 que garanteix un rival d’alta exigència, amb, per exemple, el vigent campió d’Europa, un Tottenham amb qui ja va coincidir el curs passat; la verticalitat del Borussia Dortmund; un Nàpols que ha fet d’espàrring durant la pretemporada, generant dificultats sobretot en el primer partit, o la sempre incòmoda visita al Xakhtar Donets, que juga a Kíev des que va esclatar el conflicte a l’est d’Ucraïna, amb la capital del Donbass com una de les ciutats afectades.

Assegurat un primer rival de previsible duresa, al pot 3 és on es pot fer la diferència: des de la dificultat que a priori ha de plantejar el nou Inter d’Antonio Conte, entrenador sempre capaç de construir equips molt preparats tàcticament, fins a rivals aparentment més fràgils com el Red Bull Salzburg, que aquest estiu ha perdut l’entrenador (Marco Rose) i alguns dels millors futbolistes (Samassékou, Lainer, Wolf o Dabbour) que tant soroll han fet en les darreres edicions de l’Europa League, o el Dinamo de Zagreb, dominador del futbol croat però sempre amb dificultats per competir en la fase de grups de la Champions i encara pendent de perdre el seu millor futbolista, un Dani Olmo cotitzat en el mercat.

I per tancar el grup, compareixen en el pot 4 outsiders interessants, com és el cas d’un RB Leipzig que manté el bloc que fa temporades està fent créixer el projecte de la Red Bull, aquesta vegada amb l’al·licient que qui ha agafat les regnes de l’equip és Julian Naggelsmann, un dels prodigis emergents de les banquetes del futbol mundial. El Lilla, principal opositor al títol del PSG el curs passat, ha perdut jugadors capitals com Rafa Leão, Nicolas Pépé o Thiago Mendes, però ha reinvertit en futbolistes de futur com Timothy Weah o Victor Oshimen, mentre que el sorprenent Atalanta, obra arquitectònica de Gian Piero Gasperini i el seu 3-4-1-2, compareix en el sorteig avalat per haver estat de forma indiscutible un dels millors equips de la Serie A en els darrers anys.