Maig del 2017. El Dépor de Pepe Mel s’estava jugant la permanència a primera. Aquell Deportivo de la Corunya tenia noms consagrats com Emre Çolak, Pedro Mosquera, Guilherme, Álex Bergantiños i Celso Borges a la zona ampla. Galons, talent i trajectòria. Però un nano que aleshores només tenia 20 anys va aconseguir treure el cap enmig de tanta competència. A Riazor, un 7 de maig d’ara fa dos anys i mig, contra un Espanyol dirigit aleshores per Quique Sánchez Flores (1-2), és on s’emmarca el debut a l’elit d’Edu Expósito (Cubelles, 1 d’agost del 1996). “Recordo que va ser un final de lliga de molta tensió. L’abisme de la segona divisió era real, però al final vam salvar la categoria. Ell era un xaval, però ja aleshores tenia certa intel·ligència en la posició tàctica. Era fort físicament, amb una bona arrencada, i no estava exempt de qualitat. A més, oferia aquella rauxa que sempre et dona la joventut i nosaltres aleshores necessitàvem algun estímul d’aquestes característiques”, explica l’home que el va fer debutar a la màxima categoria del futbol estatal. Pepe Mel, ara a Las Palmas, va intentar sacsejar el nerviosisme de l’equip allargant la mà a un jove del filial. Aquell dia el Dépor va perdre, però va aconseguir la salvació una jornada més tard gràcies a un empat al camp del Vila-real i va ser l’Sporting qui va acabar baixant.

El context, malgrat les paraules de Pepe Mel, no convidava a apostar pel nano. Ara, tres temporades després, queda clar que aquell atreviment no era erroni. Edu Expósito va jugar la temporada següent algun partit més a primera divisió amb Cristóbal com a tècnic i la temporada passada –aquest cop amb el Dépor ja a segona– es va erigir en un dels fixos per a Natxo González, primer, i per a Pep Lluís Martí, després. En el dia d’avui és un dels noms propis d’aquest Eibar de Mendilibar. El club basc va fitxar-lo a mitjans de juliol. Poques setmanes abans, el 23 de juny, Edu Expósito havia viscut una de les nits més tristes com a professional, després de veure com el Mallorca atropellava el seu Dépor i li pispava l’ascens després de remuntar-li un 2-0 en l’eliminatòria decisiva. Aquella decepció quedarà per sempre en el record, però ara el migcampista català viu dies feliços a Ipurua. De la frustració viscuda a l’Iberostar Estadi a convertir-se en el fitxatge més car de la història de l’Eibar (uns quatre milions).

Forjat al Cubelles i a la Damm, l’eclosió definitiva d’Edu Expósito va arribar a Abegondo. Un cop tancada l’etapa juvenil, el Dépor li va obrir les portes per jugar al filial i allà va coincidir amb tres catalans més: Emilio Lucas –excompany seu a la Damm– i els exblaugrana Àlex Corredera i Pol Calvet. Era la temporada 2015/16 i era la seva primera aventura lluny de casa. Ara és indiscutible per a Mendilibar. Pepe Mel considera que l’Eibar l’ha encertat amb el fitxatge, i més després de perdre referents en el mig del camp com Joan Jordán: “Des d’un principi vaig tenir clar que el Dépor trauria diners amb la venda d’aquest jugador. És un perfil de jugador perfecte per la manera com entén el futbol Mendilibar. Tàcticament és llest i té un bon desplegament físic. És un futbolista generós en l’esforç i capaç de jugar amb intensitat durant molts minuts, i això a Ipurua agrada.” “Ha mamat l’escola de futbol catalana a la Damm i sap jugar a futbol. Pot jugar al davant dels dos centrals i també pot actuar com a interior. És un futbolista interessant i rodejat de bons futbolistes com té l’Eibar encara pot brillar més”, assenyala l’actual tècnic de Las Palmas.

Edu Expósito és el tercer futbolista de camp més utilitzat per Mendilibar, només superat per Fabián Orellana i Anaitz Arbilla. Ha disputat les vuit jornades de lliga, en sis ocasions com a titular (584 minuts). Contra el Celta, dues jornades enrere, va fer el seu primer gol a primera divisió i també el primer oficial amb la samarreta de l’Eibar. Golàs de vaselina davant un impotent Rubén Blanco que l’única cosa que va poder fer va ser aplaudir (2-0). Ara, examen contra tot un Barça.