Riqui Puig, objectiu d’acarnissament de la lliga
El filial. El migcampista de Matadepera rep, pràcticament cada cap de setmana, la duresa de les defenses rivals amb entrades molt greus. La tebiesa arbitral molesta el Barça
Primer va ser una trepitjada de Stuani en el partit de supercopa. Després, una doble entrada molt perillosa contra l’Oriola. I el cap de setmana passat contra el Llagostera, va haver de sortir en llitera després d’una puntada per darrere sense intenció de jugar la pilota. Riqui Puig no només ha d’afrontar aquesta temporada les particularitats intrínseques del grup tercer de la segona B –categoria de camps petits i gespes irregulars, poc apta per desplegar el seu tipus de futbol–, sinó que també ha d’evitar la duresa que utilitzen bona part de les defenses quan veuen l’alegre conducció d’aquest jugador de 170 centímetres i 55 quilos de pes.
Per segona setmana consecutiva, Riqui Puig va experimentar l’acarnissament dels rivals del grup tercer de la segona B. Primer Pol Gómez (targeta groga, minut 86) i després Pasquina (vermella, minut 94) van anar pel jove jugador blaugrana, que després de la darrera entrada va haver de sortir substituït en llitera. Puig només té una contusió al peroné i no està lesionat però el Barça, en un primer moment, va témer el pitjor. Sobretot després que set dies abans, contra l’Oriola, Javi Llor, Nacho Porcar i Pedro Inglés van aturar el jugador amb una contundència excessiva que l’àrbitre només va castigar amb una targeta groga. “Han anat per Riqui Puig”, va afirmar aleshores el tècnic del Barça, Garcia Pimienta. “Hem tingut sort perquè l’entrada al camp m’ha semblat molt greu. Quan l’he vist al vídeo ha sigut brutal. Hi ha dos jugadors que li poden fer molt mal perquè van per ell [...]. Ha de ser l’àrbitre que ha de veure claríssimament quan el jugador va amb mala intenció, per fer mal”, explica.
Desprotegit
Al Barça tenen la sensació que els rivals tenen una fixació en el migcampista de Matadepera. El fet que bona part d’aquestes entrades es produeixin en els primers minuts –per marcar el territori– o en els últims –quan el resultat és inevitable– aguditza la sensació. Tant és així que el conjunt blaugrana, davant la tebiesa arbitral (els rivals només reben de mitjana 0,3 targetes grogues més cada partit que la mitjana de la lliga), s’ha plantejat buscar-li un lloc fora del segon equip, amb una cessió en un equip estranger lluny de les puntades, el cautxú i les tanques de la segona B.