És una història molt llarga. Una per­sona que tre­ba­llava per al Real Madrid a Cata­lu­nya es va fixar en mi i després que vin­gues­sin tots els obser­va­dors del club a Espa­nya a veure’m van deci­dir que anés cap allà. Dos anys abans, amb 10 o 11, havia anat a fer les pro­ves al Barça i van deci­dir no comp­tar amb mi.

Més d’un, d’una banda perquè estar lluny de la teva gent mai és sen­zill i també perquè part de la meva família és del Barça, però quan et ve un club de la dimensió del Real Madrid, què has de dir... encan­tadíssim.

Renun­ciar a una ado­lescència entre come­tes nor­mal quan el més nor­mal és estar amb els teus pares, amb la teva família, amb els amics, a tot­hom li cos­ta­ria, t’has d’acos­tu­mar a ser més inde­pen­dent. Al final jo vaig can­viar un poble de 6.000 habi­tants com és Alma­ce­lles per Madrid, que és una dimensió dife­rent i sem­pre has de fer un esforç per adap­tar-te. Els pri­mers anys, sobre­tot, va ser dur.

Amb la il·lusió de qual­se­vol nen que de petit somia jugar en aquests esta­dis, serà un somni enfron­tar-me a un equip com el Barça i ho inten­taré dis­fru­tar sabent que l’objec­tiu és com­pe­tir.

No, al final totes les coses pas­sen per alguna cosa i si hagués fit­xat pel Barça ves a saber si hau­ria pogut arri­bar tan lluny o si hagues­sin apos­tat tant com ho va fer el Madrid, on sem­pre van creure molt en mi. Vaig ser molt feliç al Madrid i mirant-ho amb pers­pec­tiva no ho can­vi­a­ria.

He pas­sat per ter­cera, amb el Madrid C, també vaig jugar a segona divisió B amb el Cas­te­lla durant dues tem­po­ra­des i dos anys a segona abans de com­plir el meu somni de jugar a pri­mera. Ha estat un camí dur, amb moments bons i dolents, però tot el que he sacri­fi­cat ha val­gut la pena.

Sí, per sort m’he tro­bat un grup que fa anys que està junt i que als nous ens han rebut molt bé. Som una pinya, gent tre­ba­lla­dora, que sap el que costa i no ho volem dei­xar esca­par.

M’agra­da­ria ima­gi­nar que som els de baix que apu­gem el nivell, però per gua­nyar equips com el Barça o el Madrid has de tenir el teu millor dia i que ells esti­guin mala­ment. Estem par­lant de fut­bo­lis­tes de talla supe­rior. Això no treu que el nos­tre objec­tiu sem­pre sigui jugar sense com­ple­xos sigui qui sigui el rival.

Al final equips com el Barça o el Madrid tenen alts i bai­xos però sem­pre estan allà. Recordo quan el Madrid va venir a Mallorca i tot­hom deia que no estava bé, era el líder de la lliga. Els mals moments d’aquests equips sem­pre són com­pe­tint amb garan­ties.

Quan vaig jugar amb ell era bas­tant més jove, però física­ment ja era un mig­cam­pista molt poderós, amb unes con­di­ci­ons espec­ta­cu­lars, de recor­re­gut, potència, gam­bada que des­ta­cava bas­tant.

Amb 18 anys com ell té sem­pre hi ha marge de millora, però ja està començant a demos­trar el juga­dor que és, aga­fant una bona dinàmica a Mallorca. Tècni­ca­ment és molt bo, a més és ràpid, més fort del que sem­bla, estem davant d’un fut­bo­lista molt com­plet.