És una història molt llarga. Una persona que treballava per al Real Madrid a Catalunya es va fixar en mi i després que vinguessin tots els observadors del club a Espanya a veure’m van decidir que anés cap allà. Dos anys abans, amb 10 o 11, havia anat a fer les proves al Barça i van decidir no comptar amb mi.

Més d’un, d’una banda perquè estar lluny de la teva gent mai és senzill i també perquè part de la meva família és del Barça, però quan et ve un club de la dimensió del Real Madrid, què has de dir... encantadíssim.

Renunciar a una adolescència entre cometes normal quan el més normal és estar amb els teus pares, amb la teva família, amb els amics, a tothom li costaria, t’has d’acostumar a ser més independent. Al final jo vaig canviar un poble de 6.000 habitants com és Almacelles per Madrid, que és una dimensió diferent i sempre has de fer un esforç per adaptar-te. Els primers anys, sobretot, va ser dur.

Amb la il·lusió de qualsevol nen que de petit somia jugar en aquests estadis, serà un somni enfrontar-me a un equip com el Barça i ho intentaré disfrutar sabent que l’objectiu és competir.

No, al final totes les coses passen per alguna cosa i si hagués fitxat pel Barça ves a saber si hauria pogut arribar tan lluny o si haguessin apostat tant com ho va fer el Madrid, on sempre van creure molt en mi. Vaig ser molt feliç al Madrid i mirant-ho amb perspectiva no ho canviaria.

He passat per tercera, amb el Madrid C, també vaig jugar a segona divisió B amb el Castella durant dues temporades i dos anys a segona abans de complir el meu somni de jugar a primera. Ha estat un camí dur, amb moments bons i dolents, però tot el que he sacrificat ha valgut la pena.

Sí, per sort m’he trobat un grup que fa anys que està junt i que als nous ens han rebut molt bé. Som una pinya, gent treballadora, que sap el que costa i no ho volem deixar escapar.

M’agradaria imaginar que som els de baix que apugem el nivell, però per guanyar equips com el Barça o el Madrid has de tenir el teu millor dia i que ells estiguin malament. Estem parlant de futbolistes de talla superior. Això no treu que el nostre objectiu sempre sigui jugar sense complexos sigui qui sigui el rival.

Al final equips com el Barça o el Madrid tenen alts i baixos però sempre estan allà. Recordo quan el Madrid va venir a Mallorca i tothom deia que no estava bé, era el líder de la lliga. Els mals moments d’aquests equips sempre són competint amb garanties.

Quan vaig jugar amb ell era bastant més jove, però físicament ja era un migcampista molt poderós, amb unes condicions espectaculars, de recorregut, potència, gambada que destacava bastant.

Amb 18 anys com ell té sempre hi ha marge de millora, però ja està començant a demostrar el jugador que és, agafant una bona dinàmica a Mallorca. Tècnicament és molt bo, a més és ràpid, més fort del que sembla, estem davant d’un futbolista molt complet.