Fa un any em vaig fer la mateixa pregunta que m’estàs fent. Al final sempre associem Eivissa a vacances i a turisme massiu, i poc historial futbolístic. El que estem intentant és desenvolupar la marca de l’illa també a l’hivern, i amb un projecte, en el nostre cas, de futbol, que a mi em sembla molt interessant. Amb tan sols 5 anys de vida, està lluitant a la zona alta de la segona divisió B –a més, de manera sostenible–, i per això vaig decidir venir fins aquí.

Quan va tocar el sorteig, és cert que en to de broma dèiem que per fi havíem aconseguit portar els jugadors del Barça a l’illa durant l’hivern, ja que normalment al gener ni recorden que existim. Pel que fa a nosaltres com a club, és cert que jo dono molta importància al perfil humà i professional dels futbolistes que escollim, perquè és evident que no és el mateix disfrutar de l’illa que anar-hi a treballar, amb les connotacions que això suposa pel fet de ser un esportista professional, que s’ha de cuidar, ha de descansar i ha de tenir una alimentació molt determinada. Hem tingut oferiments de futbolistes fantàstics que hem pensat que, per les seves característiques, no s’adaptaven a les nostres exigències aquí i els hem descartat. Hem d’afinar bastant amb el perfil de futbolista que portem.

Som un club d’autor, amb Amadeo Salvo, el nostre president, com a alma mater, que fa cinc anys va apostar per un projecte de futbol professional a Eivissa amb l’objectiu de portar-lo al futbol professional. La idea és anar fent petits passos de manera sostenible i envoltar-nos de bons professionals que tinguin experiència, i especialment tenir molta confiança en el que fem, això és fonamental. La idea és anar cap amunt, però de manera racional, perquè tenim l’exemple de molts clubs que han crescut molt ràpid i després no s’han mantingut.

Doncs sí, m’agrada que siguin el reflex de les coses bones que jo tenia com a futbolista. Crec que allà on he estat he intentat que els meus equips tinguin bon tracte de pilota, que iniciïn el joc des del darrere i que tinguin la pilota realment per fer mal al rival, no per marejar-lo. La paraula que descriu el que vull dels meus equips és transmetre, que generin alguna cosa.

Ara és un torneig molt més democràtic. Ens iguala a tots, el poderós amb l’humil, el que s’ho ha guanyat, et presenta el factor sorpresa de l’equip gran, d’haver de jugar a la nostra gespa artificial, amb la teva afició, la teva climatologia... Dit això, el Barça continua sent el claríssim favorit en l’eliminatòria.

[Riu] Doncs sempre existeix aquest dubte, amb l’afegit d’aquest Barça, que està en ple procés de canvi amb l’arribada d’un nou entrenador i poques mostres per saber el que ens poden fer. I, a sobre, nosaltres tenim el condicionant del temps: recuperar futbolistes en dos dies i preparar el partit; no hi estem acostumats. Són tants factors que no és senzill.

Matisos, sobretot. No hi ha hagut gaire temps; és obvi que ell hi voldrà aportar la seva mirada, però la seva manera de veure el futbol és pròxima al que és el Barça com a club.

Potser l’huracà ha arribat molt ràpid, però és veritat que el soroll de vent se sentia ja des de l’estiu. No deixa de sorprendre, perquè el Barça no és un club acostumat a canviar d’entrenador en plena temporada, però era una possibilitat que ja s’arrossegava de la temporada anterior, si bé jo no tinc elements per jutjar-ho de manera detallada.

Intentarem competir-li el resultat, que al final en el futbol és el paràmetre més important de tots. Després es pot parlar de possessió, de passades i del que es vulgui, però el més important és el resultat, i nosaltres tenim l’objectiu clar de competir i divertir-nos.