(És amant de Janis Joplin, tot i que se sent recolzat musicalment també per David Bowie. No li agrada el gaspatxo. Interpreto que és un trauma que li ve d'Andalusia, quan va veure perdre el Barça en la final de la copa d'Europa contra l'Steaua, el dia que va plorar pel seu club. Afirma amb contundència que els millors moments que recorda al Barça són aquells 20 minuts de la primera part d'aquesta temporada al camp de l'Arsenal. Assegura que només ha demanat un autògraf en la seva vida i que l'ha perdut: el de Johan Cruyff. I és un exemple per a molts pares que han lluitat per la custòdia dels seus fills perquè l'ha aconseguida. Està separat i té el control dels quatre fills, que li donen tot el suport electoral juntament amb la seva companya, la Lluïsa, element bàsic per aguantar l'estrès actual. Promet que un dia deixarà de fumar Winston. Un paquet. Potser si arriba a la presidència?)

Escoltat ahir en un restaurant de Barcelona: «El Benedito farà mal.» És més que probable que a aquest sorprenent finalista li faltin dies per poder ser president del Barça. Tothom se'l creu, però ningú no el veu. És curiós, el barcelonisme electoral. És probable que no estigui preparat del tot perquè ni ell mateix s'ho espera. Però el seu estat de forma confirma que alguna cosa està fallant entre el continuisme, els alternatius i els altres. El laportisme només vol Laporta i l'antilaportisme no vol Ingla i comença a dubtar de Rosell. Però l'alternativa la veuen poc sòlida... encara. Ara bé, les maneres apuntades el situen en la pole del futur, en unes futures eleccions. Potser no ara. Benedito ha estat víctima d'ell mateix com a element desestabilitzador. Ja ho deia Xavier Roig, el seu mentor: «Si passa el tall, serà el discurs més diferent.» Bingo! Benedito, com els dracs, s'ha enganxat a la paret i només es mou quan veu o que hi ha perill o que hi ha presa per atacar. Ha estat el convidat no esperat a la festa, ningú hi comptava: «Sóc l'element incontrolat.»

No saben per on va, ni on vol anar a parar, no el tenen controlat, tot i que, fins fa uns dies, el paraven pel carrer i li deien: «M'agrada el que dius i com ho dius. Felicitats. Llàstima que no guanyaràs.»

A Benedito el van enredar al restaurant La Camarga del carrer Aribau de Barcelona la segona setmana de juliol de l'any passat. Era un sopar amb una colla d'amics, 24 en total, en un reservat del restaurant. Tots barcelonistes i crítics amb el govern de Jan Laporta. De cop, un dels amics li va dir: «Ens hauríem de presentar. I per què no t'hi fots tu com a candidat, Agustí?» Benedito s'ho va pensar, va acceptar i el 2 de setembre es van posar a treballar. La broma els ha costat mig milió d'euros i la idea era fer un bon paper i omplir de valors un club que els ha perdut. «Em sento l'alternatiu, el renovador, l'independent. La resta és tot igual.»

Quan li dic que avui és l'home de moda però diumenge pot ser el vot no útil es treu les ulleres de sol, mentre entra per la porta del Parc Güell, i em deixa anar: «Doncs ara és quan veig probable guanyar. En Sandro no pateix, encara, però ho farà. Dijous o divendres pot anar de davallada. I en Ferrer i l'Ingla no té cap sentit que no pactin. Per separat no tenen cap possibilitat real.»

Es vol sentir orgullós del seu club i diu que ara li costa. Mentre això passa hi ha gent que li diu: «Podràs amb ells.» I ells són els altres. Pensàvem que era un «tots contra Rosell» i ves a saber si la irrupció estranya, desconeguda, virginal d'Agustí Benedito està fent capgirar el guió i ara és un «ell contra els altres». Sigui com sigui, hi ha hagut una evident reacció espontània, fruit d'un element desestabilitzador amb el qual el barcelonisme no comptava. Gràcies a 2.520 socis que van fer que saltés l'obstacle principal, ara es troba on ningú no se l'esperava. En la cursa final.

«Un candidat estrany va ser el centre del món. I aquest qui és?, es preguntava tothom», podria ser un nou anunci. És complicat que Agustí Benedito pugui guanyar, però, de moment, espera quiet, gairebé immòbil un error dels altres. El drac es prepara per a l'atac final..., per si de cas.