Última setmana de campanya electoral en la qual els debats, la confrontació de projectes, el cos a cos i els retrets prenen la màxima rellevància. Encara som un país amb una democràcia massa jove que en època d'eleccions es ressent de la pitjor de les maneres. Per exemple, en els debats. Passa en la política i també en l'esport. Aquí ningú no vol debatre res si l'avantatge és gran. Amb aquest plantejament, què es diria en l'opinió pública estatunidenca, per exemple? Doncs que tothom es posaria les mans al cap, no entenent que en això de la democràcia el que més interessa és parlar.

M'ha sorprès el tarannà del candidat Sandro Rosell quan s'ha tractat de parlar de debats. Estic amb ell si el que li molesta és el circ que se'n pugui fer. Totalment d'acord, però és tant com negar les votacions per la baixa afluència que cada cop es manifesta amb més percentatge. Els debats, igual que els programes, són una necessitat per a la democràcia en eleccions.

Diu Rosell que només tem el dentista, no els debats. Plantejat com ho fa ara no hi ha res a objectar, però sí que sembla contradictori respecte a l'argument que utilitzava tot just posar-se la samarreta de precandidat, quan l'atacaven les pors i li entrava vertigen pensant en el debat. Sí, a Rosell no li agraden els debats, i així ho ha subratllat sense dissimular. Pors, suposo, perquè en la confrontació deu témer que algú utilitzi un llenguatge i uns arguments en els quals es pugui trobar incòmode. I neguitós perquè, quan tens tant d'avantatge, el que menys interessa, sembla, és exposar-te davant els rivals i que et torpedinin.

Ara Rosell diu que ja no té por dels debats. I és interessant que hagi canviat de tendència, per dos motius importantíssims: en primer lloc, perquè haurà entès després de donar-hi voltes que en la democràcia s'ha de jugar fort i si el debat és un dels seus pilars, se n'han de fer. I, en segon lloc, perquè si acaba sent president del Barça, mostrar que vol explicar les coses és el millor símptoma que el nou gestor de l'entitat no només no s'arronsa amb l'adversitat, sinó que no li tremolarà el pols si ha d'explicar qualsevol cosa. En aquesta nova versió del Sandro acceptant el debat és quan el candidat es fa més creïble i més respectable.

La campanya serveix precisament per això, per observar en el laboratori si un candidat donarà la talla en moments de feblesa i dubte. Si ja en campanya els aspirants mostren que són incapaços de suportar la pressió d'un debat, vol dir que no serveixen per a la presidència. Per tant, que Rosell hagi reconduït la seva visió respecte als debats, mostra un tarannà necessari per creure que si un dia és el president del Barça no defugirà les seves obligacions.