El vot de la por, instigat principalment pel candidat Laporta, és l'eina amb la qual els dos sectors del continuisme, el de l'oficialista Jaume Ferrer i el del clandestí Marc Ingla, han mirat de combatre fins avui la tendència de les enquestes, liderades des del primer minut per Sandro Rosell. «Si guanya, s'ho carregarà tot», ha alertat Ingla sobre Rosell, una sentència que ja no podran saltar els llibres d'història quan recullin el rosari de la campanya. De fet, Ingla no ha fet més que endurir verbalment la versió sovint apuntada pel president: «L'Alexandre Rosell i Feliu posa en risc el model», no ha parat de deixar caure el «candidat impossible», en paraules del mateix Ingla. A Rosell se l'ha volgut investir d'home del sac. Només ha faltat sentir que si l'exvicepresident arriba al club tallarà l'aigua i el gas. Un s'escolta Ingla o Ferrer i s'imagina fàcilment el Camp Nou el dia després, si Rosell entra als despatxos. Guardiola organitzarà una manifestació perquè li firmin la liquidació, Messi es plantarà al Bernabéu sol·licitant una audiència amb Florentino per vestir de blanc, Iniesta penjarà les botes per dedicar-se a les seves vinyes, Xavi Hernández –a qui, per cert, Laporta volia situar al mercat fa tres anys– trucarà a Ferguson per acabar la seva carrera a Old Trafford, Alves parlarà amb Del Nido per tornar al Pizjuán i un atac d'amnèsia convertirà al madridisme Piqué, que demanarà la baixa per oferir-se a Mourinho. Al final, amb l'absència de carisma i la dificultat per connectar amb els socis, Ingla i Ferrer han acabat desprestigiant-se i dividint-se el vot, han obert una escletxa a Benedito perquè burxés la ferida del continuisme i s'han cremat anunciant, en cas que Rosell acabi guanyant, l'apocalipsi del Barça, sense imputar-los ni un gram la recuperació blaugrana del 2003. Contra la triple A –Aimar, Albelda i Ayala– demanada pel cruyffisme, ell va impulsar el fitxatge de Ronaldinho, antídot decisiu contra la depressió del club i element clau per a la resolució posterior d'aquest model que ara diuen que no respectarà. El que guanyi, i si és Rosell també, haurà de sacralitzar el segell del Barça i hi haurà de creure, sobretot, quan Guardiola ho deixi. Si no ho fa, jo seré el primer a recriminar-li-ho. Però si no guanyen aquestes eleccions, Ferrer i Ingla també hauran d'explicar una apocalipsi: com pot ser que, després de dotze títols en set anys, hagin hagut de desgastar-se en un atac sense treva a canvi de no convèncer el personal que Rosell, en efecte, era l'home del sac i no aquell vicepresident esportiu que es va treure del sac Ronaldinho.