L’estiu del 2019 em va trucar Juli López. Vam quedar al mític bowling del costat del Mini i em va explicar el projecte de Víctor Font, en què estaven treballant des del 2013. Em va explicar que treballaven amb Xavi Hernández com a pedra angular del projecte i que el nom que els havia sortit a tots dos per ser el secretari tècnic era el meu. Per la meva experiència, pel fet de ser exjugador de la Masia. Vaig estar content i sorprès a la vegada. A Xavi el coneixia sobretot de quan jo era vicepresident de l’AFE amb Luis Rubiales. Era un dels encarregats de visitar el Barça i també la selecció espanyola. Vaig trucar a Xavi i em va confirmar la seva confiança. Estava en el mercat i em vaig posar a treballar ja en aquest projecte.

Sí. Des del 2019 hem estat parlant del projecte. Abans de presentar l’àrea esportiva de la candidatura el 30 de desembre, vaig parlar amb ell i li vaig comentar que si feia entrevistes diria la veritat, que ell és el pal de paller. Em va dir que endavant, que estaríem enganyant la gent si no ho diguéssim.

No he estat en el dia a dia amb ell, però sí que hem parlat sobre com ha de ser la direcció esportiva del club. Té una personalitat bestial i ningú millor que ell sap quina és la filosofia del Barça, quin és l’estil que ha fet gran el club, que l’ha fet gran a ell com a jugador, que ha fet que molt clubs vulguin copiar el Barça. Ell sap perfectament quins perfils necessita el Barça per posar en marxa la idea que ell té com a entrenador. Tot això ja ho està intentant aplicar al seu equip, al qual possiblement farà campió aquesta temporada. No veig cap figura més important que la seva perquè el Barça continuï amb la filosofia que el va portar al cim, amb Cruyff, Guardiola, Luis Enrique.

Màxim respecte. Possiblement va arribar amb altres conceptes, però ha sabut adaptar-se a la idea que ha fet triomfar el Barça i que coneix perfectament perquè va participar dels èxits amb Cruyff. És un valor del Barça que ara està aconseguint resultats amb un estil amb el qual els barcelonistes se senten identificats. L’hem de tenir en compte perquè és l’actual entrenador.

Algunes, segur, però això ho valorarem quan estiguem dins. I ho haurem de fer entre diverses persones. El president –que haurà de saber la situació econòmica del club–, el mànager general, l’entrenador i la direcció esportiva. Per mi, l’opinió més important és la de l’entrenador. Mai s’ha de fer un fitxatge si no té el vistiplau de l’entrenador. Segur que no es va fitxar ningú que no volgués Cruyff. Per exemple, si Xavi és el mànager general i proposa un fitxatge, però Koeman és l’entrenador i no el veu bé, seria molt complicat fer-ho. Dit això, crec que tenim una base molt bona. Pedri, Ansu, Araujo, De Jong... Una sèrie de futbolistes amb un gran futur, amb talent. I tenim la figura de Messi, que no sabem què farà. El seu futur anirà unit al que li projectin des del punt de vista esportiu. Des de fora, crec que hi ha poques posicions a millorar. Una o dues, amb les qual estaríem tots d’acord.

Segurament, perquè el Barça vol aquests quatre o cinc cracs mundials que també volen el Real Madrid, el PSG, el Juventus, el Bayern. Lluites amb transatlàntics. Ha de ser més complicat des del punt de vista econòmic, però des del punt de vista esportiu, ha de ser més fàcil que per a altres clubs. Perquè el jugador que fitxa pel Barça ha de tenir un perfil molt concret i això ja fa que en descartis molts. Tampoc és el mateix, per exemple, fitxar pel Barça que pel Sevilla. Monchi, per exemple, va molt a buscar a França. El Barça necessita veure el rendiment dels jugadors en la lliga espanyola i a vegades prefereix que un jugador que estigui a França vagi abans a un Sevilla o un València, s’adapti a la lliga, i després fitxar-lo. Però és clar, després el preu és superior.

Primer he de deixar clara una cosa: a mi no m’ha agradat mai el mercat d’hivern, tot i que has d’estar preparat per a possibles imprevistos. En aquest cas, s’havia lesionat Piqué i Umtiti no acaba de fer net. Per una altra banda, han aparegut Araujo i Mingueza, però Koeman et demanava una ajuda. En el Barça no hi ha temporades de transició i la manera d’ajudar l’entrenador era portar Eric Garcia. Crec que era una bona oportunitat, i més ara que s’ha lesionat Araujo.

Fa més d’un any que treballem en perfils de jugadors que poden fitxar pel Barça i, evidentment, de jugadors que acaben contracte. Si guanyem, haurem de veure la plantilla que queda. Què passa amb Messi, si hi ha futbolistes que demanen sortir... Estem preparats per anar al mercat. Hi ha jugadors que queden lliures aquest estiu d’un nivell molt alt amb perfil del Barça.

Són diferents, però tots dos són interessants. Són dos jugadors que marquen gols i això són molts punts. Per descomptat que aquesta direcció esportiva els té controlats i amb informes molt positius. Hi ha la possibilitat que el Barça, amb Víctor Font, els valori.

Sempre es fitxa un jugador per un motiu esportiu, però has d’investigar abans la seva vida personal. Nosaltres sempre hem buscat en el seu entorn més proper. Familiars, agents, companys. M’importa molt la seva manera de ser. Fas una inversió molt important i ho has de saber tot sobre ell. No pots fitxar només pel que has vist al camp.

Estem veient ja molt futbol, del filial, del juvenil. Ho tenim molt treballat. Em basaré molt en el coneixement de figures com Paco Seirul·lo i Joan Vilà, dues persones que van escriure tota la metodologia que aplicava Johan Cruyff. Hem de tornar als orígens, a aquella idea. Tots els equips han de jugar igual perquè qualsevol jugador conegui tots els conceptes quan puja a un equip de categoria superior.

De bons jugadors, n’hi ha, però crec que s’ha perdut la metodologia. No ara, ja fa uns anys. I ho sé per experiència personal. El meu fill, Àlex Blanco, va estar dos anys al juvenil del Barça i la direcció esportiva que hi havia no hi creia, en el model. Es veia en els fitxatges que feia i en els jugadors que descartava. Van fitxar el meu fill perquè tenia perfil del Barça, és un extrem ràpid, que s’obre bé, que té un contra un. El van fitxar amb quinze anys i amb disset el van fer fora sense cap explicació, quan era el jugador, després de Carles Aleñá, amb millors dades de la plantilla. I li van pagar l’any de contracte que tenia perquè marxés. No pot ser que un club com el Barça no doni arguments. I que no t’ajudi en res. Això nosaltres no ho consentirem.

No hauria d’importar la categoria perquè els jugadors del filial han d’estar preparats per ajudar el primer equip independentment d’on juguin, però sí que és veritat que si és a segona A serà millor pel ritme, per la competitivitat del jugador. L’exigència física o tècnica no té res a veure. M’agradaria que a través de la idea que tenim per al planter s’aconseguís l’objectiu de l’ascens, tot i que l’objectiu principal sempre és crear futbolistes per al primer equip.

M’han sorprès alguns jugadors concrets, pels quals s’han fet inversions importants que no han tocat el primer equip. Em preocupa que es generi una desconfiança en com es fan aquestes incorporacions. El Barça, quan va a buscar futbolistes fora, ha de tenir molt clar que el fitxatge és millor que el que té. Pots cometre alguna errada, però quan n’hi ha tantes no és normal.