Barça
AITANA BONMATÍ
FUTBOLISTA DEL BARÇA FEMENÍ
“Jugar a Monza i no al Johan no pot servir d’excusa”
El Barça afronta demà a Itàlia l’anada dels quarts de final de la Champions contra un City també en ratxa. Les restriccions anti-Covid traslladen el partit lluny del confort de l’estadi Johan Cruyff, però Aitana és optimista de cara a l’eliminatòria
Després de superar amb extrema solvència les eliminatòries contra el PSV i el Fortuna Hjørring, ara el Manchester City es creua en el camí del Barça en el somni de la Champions. Partit difícil, demà a Monza. Aitana Bonmatí (18-01-1998, Sant Pere de Ribes) analitza el bon moment de l’equip i les seves possibilitats a Europa.
A Vallecas l’equip va sumar dissabte la vintena victòria en la lliga de vint possibles. La ratxa és històrica.
Estem molt satisfetes i orgulloses d’haver sumat el 20 de 20, i almenys el meu objectiu personal és haver fet el ple al final de temporada. Guanyar la lliga és la prioritat de l’equip, és clar, però penso que seria molt bonic guanyar el campionat havent guanyat tots els partits. Seria extraordinari aconseguir-ho.
El repte és certament difícil.
Sí. I hem de donar molt valor a això que estem aconseguint. És una demostració de la força i la preparació mental d’aquest equip.
El City també està en un moment dolç. Dels últims quinze partits oficials, n’ha guanyat catorze.
El Manchester City és un gran equip. Serà una eliminatòria complicada. Això ho tenim clar. Però aquests són els partits que a totes ens agrada jugar. Tota la temporada treballes per arribar a jugar partits com aquest.
Dos equips tallats per un patró similar. A tots dos els agrada fer un futbol propositiu i no reactiu i tenir la pilota.
Tenim un perfil futbolístic molt similar, sí. És clar que som dos equips que volem tenir la pilota. Sabem que hi haurà fases de partit en què ens tocarà patir i defensar-nos, i no estem gaire acostumades a fer això, perquè en la lliga sí que tenim moltíssima possessió, però ho hem treballat i estem preparades per a qualsevol guió de partit.
El Barça B va jugar diumenge al Johan Cruyff amb 1.000 espectadors i vostès han d’anar a jugar contra el City a Monza per les restriccions actuals que tothom coneix. Com ho veu?
És una llàstima haver de jugar l’anada a Monza perquè el Johan Cruyff és un fortí per a nosaltres. És el nostre camp i tens uns mecanismes i unes rutines de prepartit adquirides, també pel que fa a sensacions, i unes mides preses del camp. Tot això ho perds amb el fet de jugar a fora, però és el que toca i no ha de ser cap excusa. Són circumstàncies que no podem controlar i Monza ha de ser el nostre fortí.
En la Champions masculina la Real Sociedad va perdre 0-4 a Torí contra el United i l’Atlético va perdre 0-1 a Bucarest contra el Chelsea. No van poder jugar al Reale Arena i al Wanda pel mateix motiu que vostès, i els equips anglesos van passar l’eliminatòria. Ho considera injust?
Repeteixo que no ha de ser cap excusa. Nosaltres ens hem de centrar en el rival i a passar l’eliminatòria. Capficar-se amb altres coses crec que resta.
Creu que s’hauria de jugar tota l’eliminatòria en camp neutral en aquests casos?
Seria una opció segurament més justa, però jo crec que la UEFA intenta tenir pocs problemes. La pandèmia ho ha complicat tot i cal adaptar-se.
Un partit de Champions a dos quarts d’una del migdia d’un dia laborable. Tampoc hi ajuda l’horari, a visibilitzar el futbol femení en aquest cas.
És un horari acordat des del club. Es va prioritzar jugar a aquesta hora per poder tornar al mateix dia i dormir a casa. Tenim molts viatges, ara encadenem quatre partits seguits a fora, i s’ha prioritzat una millor logística pel que fa a descans. Però sí que és cert que per a l’espectador és un horari una mica complicat.
Vuit gols en la lliga i set assistències i dos gols en la Champions. Satisfeta amb el seu rendiment?
Aquesta és la meva cinquena temporada en el primer equip, i crec que mentalment estic molt millor. Estic molt contenta de tenir tanta participació i poder ajudar l’equip. Soc una persona molt inconformista, i l’objectiu és seguir creixent.
Si el Barça passa a semifinals, esperen el PSG o el Lió...
Ara mateix el repte és passar l’eliminatòria contra el City. Mirar més enllà seria un error. Tots els equips classificats per a quarts aspirem a un mateix objectiu. Però és clar que tant el PSG com el Lió són dos favorits per guanyar aquesta Champions.
L’Olympique de Lió seria com Bill Murray a la pel·lícula ‘Groundhog Day’ de l’any 1993. Cada any la mateixa foto de les franceses aixecant la Champions. Hi ha una alternativa real al Lió aquest any?
Per què no? Certament el Lió sempre és el gran favorit, però les distàncies es van reduint, i jo crec que cada vegada a Europa hi ha més igualtat.
Qui és perdrà aquest partit i el que queda de temporada és Andrea Falcón. L’altre dia contra el Rayo l’equip va tenir un bonic gest amb la samarreta de suport.
Hem compartit selecció molts anys, he jugat europeus i mundials amb ella, i em sap molt greu que estigui vivint aquesta situació. Però bé, ara el que ha de fer és recuperar-se i saber treure-li un costat positiu a aquests moments difícils. Aquestes situacions al final et fan més forta, i esperem que li puguem dedicar una Champions.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.