El Barça tenia ahir l’oportunitat de dormir líder, de posar pressió als dos equips de Madrid, d’assaborir el lideratge encara que fos per unes hores, però, com va passar el dia del Granada, va fallar. I ara, tenint ja sis punts només per disputar, ha dilapidat definitivament les possibilitats de títol amb un incomprensible empat al camp del Llevant. Un empat molt decebedor per com es va produir. Perquè els de Ronald Koeman es van deixar igualar el marcador en un partit que tenien guanyat dues vegades. Primer a la mitja part, quan es van retirar amb dos gols d’avantatge després de mostrar un bon nivell. Però la segona part dels blaugrana va ser infame. Van deixar-se igualar dos gols en només un quart d’hora i van ser incapaços de mantenir en els minuts finals el gol de Dembélé que havia tornat a posar en avantatge els blaugrana. Fins aquí ha arribat un equip que va ser capaç de remuntar un desavantatge que semblava insalvable, però que s’ha enfonsat després de l’última aturada de seleccions, quan més a prop tenia el doblet.

Resultat decebedor en un partit que havia començat bé. L’ambició i la valentia que es demanava a Koeman després del mal plantejament contra l’Atlético de Madrid es va traduir en un canvi sorprenent en l’onze. No tant perquè entrés Dembélé, que només havia jugat una hora des del clàssic, per Dest, sinó perquè el tècnic holandès va mantenir el dibuix habitual dels últims mesos, amb tres centrals, amb Araujo per Mingueza, i dos carrilers amb tota la banda per a ells. El Barça guanyava poder d’intimidació i capacitat ofensiva, però corria el risc de tenir un forat per la seva banda dreta. Perquè Dembélé té ben poc de defensa.

I amb aquesta alineació molt més ofensiva, el Barça va sortir desencadenat al camp, amb una posada en escena magnífica sobre la gespa del remodelat Ciutat de València. En cinc minuts va poder marcar dos gols. Va aconseguir el control de la pilota, i el Llevant no va traspassar el mig del camp en aquest temps. Els blaugrana pressionaven, recuperaven ràpidament, tocaven amb velocitat i creaven perill davant d’una defensa de quatre, molt menys tancada que les de cinc que han hagut de tombar en els últims partits. El problema és que Pedri no va aprofitar cap de les dues oportunitats que se li van presentar, totes dues molt clares i després de dues bones assistències de De Jong. El canari, que ha arribat cansat a aquest tram final de temporada, va rematar la primera vegada fora i la segona al cos del porter del Llevant.

El Barça va perdonar, i després d’uns primers minuts de molt nivell, el Llevant va aconseguir anivellar les forces gràcies a una llarga possessió. El partit es va igualar fins que va aparèixer el de sempre, Leo Messi. Faltaven cinc minuts per a la mitja hora de joc quan Jordi Alba va fer una centrada des de l’esquerra que va desviar Miramón amb el cap, la pilota va caure a peus de l’argentí, que sense parar-la la va col·locar al costat del pal de la porteria d’Aitor Fernández. És la diferència quan l’oportunitat la té Messi o un altre. Poques vegades el millor futbolista de la història falla.

Amb el marcador a favor, el Barça va continuar sent ambiciós. Volia obrir forat en el marcador i ho va aconseguir deu minuts després del primer gol. Amb intervenció de Messi i gran aparició de Dembélé. Després d’una recuperació, la pilota va arribar a Messi, que va veure com Dembélé apareixia per la seva dreta com una fletxa guanyant la cursa a Duarte. En temporades anteriors, el francès es podria haver esguerrat en una cursa com aquella. Ahir, va guanyar l’acció i va poder posar una pilota a l’interior de l’àrea que, ara sí, Pedri va aprofitar per marcar el segon gol del Barça. A la tercera el canari no va fallar, amb gran arribada durant tot el partit. I encara va poder fer un tercer gol l’equip de Koeman abans de la mitja part. La va tenir Busquets, però el seu cop de cap va marxar fregant el pal. El de Badia va tornar a fer un bona primera part en la direcció una vegada recuperat del cop que va rebre a la cara contra l’Atlético de Madrid i que el va obligar a jugar amb una màscara després de passar dissabte per l’hospital.

Molt bona primera part del Barça llançada a la brossa en un primer quart d’hora horrorós de la segona part. Koeman va tocar l’equip per obligació. Araujo va quedar tocat en una jugada en la primera part i va haver de quedar-se als vestidors. Estranyament, el seu lloc el va ocupar Sergi Roberto, i no Mingueza. I el Llevant va trobar una via d’aigua. Melero va guanyar una acció de cap al de Reus per fer el primer dels valencians i pocs minuts després, Messi va perdre una pilota en zona de risc que Morales va aprofitar per empatar el partit en un no res.

Els de Koeman estaven llançant de manera definitiva la lliga. I ho estaven fent de manera incomprensible, dilapidant dos gols d’avantatge en un partit que havien dominat a pler en la primera part. Per sort. O per encert, van saber reaccionar ben aviat i fer un tercer gol després d’una canonada de Dembélé. El gol del francès va tornar a posar en avantatge el Barça, però no va canviar el partit. El Llevant havia cregut en les seves possibilitats amb els gols de Melero i Morales i va continuar pressionant el Barça buscant de nou l’empat. Koeman va reaccionar fent entrar Mingueza per Pedri, passant Sergi Roberto a jugar com a migcampista. Minuts després, encara va reforçar més la part de darrere amb l’entrada de Dest per Dembélé. També Braithwaite ho va fer per un treballador Griezmann. Calia aguantar el resultat com fos, però el Llevant va tornar a empatar després d’una inoportuna relliscada de Dest i una rematada al primer pal de Sergio León. Koeman ho va intentar arreglar amb Riqui Puig i enviant a la dutxa Sergi Roberto, que va marxar incrèdul. Però el Barça ja no va tenir temps de fer un altre gol. Ara sí, això s’ha acabat. Ha arribat el moment de fer balanç i prendre decisions.