Aquell “visca el Barça i visca Catalunya”, deixant-se anar davant la càmera de TV3 quan acabava de ser escollida la jugadora més valuosa de la primera final de Champions League guanyada per l’equip femení del FC Barcelona. Aquell crit, després d’un discurs que va començar amb “no tinc paraules”, explica perfectament qui és Aitana Bonmatí. Talent i caràcter, cap i cor, joc d’equip i ambició màxima: no hi pot haver una representant millor de l’ADN Barça que ella. Per això, el 14 que llueix a la samarreta no és una casualitat. Aitana el porta, és clar, perquè és el dorsal de Johan Cruyff. I aquestes coses, per a algú com ella, són importants. Per una qüestió d’edat –va néixer el gener del 1998–, no va veure jugar el geni holandès ni aquell dream team que va construir des de la banqueta, però li professa una gran admiració. De fet, és ambaixadora de la Fundació Johan Cruyff.

Abans de la final contra el Chelsea i de la semifinal contra el PSG, el Barça va haver d’eliminar el Manchester City en els quarts. El partit d’anada, que va acabar amb un contundent 3-0 a favor de les blaugrana, es va disputar el 24 de març, coincidint amb el cinquè aniversari de la mort de Cruyff. Aitana, que va signar un partidàs, ho va tenir molt present. “Va per vosaltres, afició, i pel Johan, que ens va deixar fa cinc anys i segur que estarà orgullós del @fcbfemeni”, va publicar a les xarxes socials. Cruyff, sempre Cruyff.

El desig de progressar, l’afany per assolir un objectiu, la mirada positiva de les coses... són valors del cruyffisme que han mogut la migcampista de Sant Pere de Ribes des que, al pati de l’escola, remenava la pilota millor que tots els nens de la classe. Va jugar en l’equip del seu poble i al Cubelles i, quan tenia 13 anys, va arribar on havia d’arribar: a la Masia del FC Barcelona. Allà va anar cremant etapes i va forjar una personalitat carregada d’agosarament, fins que, el 18 de juny del 2016, amb 18 anys i mig, Xavi Llorens la va fer debutar en el primer equip, en un partit de copa. “Era molt impacient, tenia moltes ganes de debutar, anava accelerada en aquest sentit. L’havíem de frenar, tenia una pressa que ens costava de gestionar. Li dèiem que ja li arribaria el moment, però el filial li quedava petit”, explica a aquest diari qui va ser l’entrenador de l’equip femení del FC Barcelona entre el 2006 i el 2017.

Llorens recorda que Aitana va haver de treballar de valent, com qualsevol altra, per fer-se lloc en l’equip titular. “Ho va aconseguir perquè li sobra qualitat, és ambiciosa i lluitadora, i damunt la gespa té molt recorregut”, comenta el tècnic. “En el futbol de base jugava de mig centre, però quan va arribar al futbol professional va avançar la posició. El seu és un cas com el de Xavi Hernández i el d’Andrés Iniesta. Curiós”, destaca també. “Com que vol participar molt en el joc, de vegades perd la posició i per això és millor com a interior que com a pivot. D’altra banda, sempre ha tingut molt bona arribada a l’àrea”, hi afegeix. Pur ADN Barça.