sempre guanyen els mateixos
frederic porta
Tota la vida anem com un coet
Afirma Tito Vilanova que la mainada del filial va com un coet en la pretemporada amb els grans, i la parròquia baveja. Em reconec el primer sense paciència per comprovar a qui toca aquest any la loteria de l'ascens. Si puja Thiago, aquesta meravella de migcampista integral, o al final s'assumeix el risc de tapar l'esquena de Sergio amb Oriol Romeu, encara un xic verd, mentre escoltem meravelles de Sergi Roberto o altres frueixen pel segon Dos Santos. Apostaria que no fitxaran centrals, ni més defenses. Hi ha Bartra, Fontàs i Muniesa al rebost. No crec en la teoria de les collites, ni tampoc en el jovent més preparat d'avui dia, més conscient del seu privilegi. N'hi ha hagut prou amb obrir-los les portes del primer equip, amb la concessió d'oportunitats negades durant dècades als de la Masia a no ser que tinguessin un talent o una perseverança estratosfèriques. Recordeu Menotti preguntant per Rojo amb 23 anys o un Calderé promocionat ja vellet.
Des dels anys seixanta, no ens enganyem, abans un de qualsevol lloc que d'aquí, abans qualsevol traspàs o mitjania que confiar en el noi del planter. Així, no era estrany que el Barça exportés el 98% del producte i els seus futbolistes amb DO creixessin acomplexats, marcats per un destí clar com la llum del dia: aquí no triomfaràs, vés fent les maletes. Màxim, quinze minuts de fama en un amistós per explicar als néts i busca't la vida. Amb la llei Bosman vam arribar al paroxisme i ara, per raons òbvies de noms i cognoms, s'ha girat la truita i el mitjó. El mateix Tito també hauria anat com un coet vint anys enrere, però es deia, només, Vilanova. Entendre de manera natural que un tal Pedro faci fora un crack com Henry significa la Revolució Francesa en el tarannà blaugrana i ha trigat 110 anys a quallar. Per això, van com una moto. Tant de bo que hi continuïn anant sempre més. El que s'estalviarà la caixa, es guanyarà en identificació, sentiment i estil. Feta la reflexió, cal interioritzar el nou signe dels temps, estendre la comunió i donar suport a les fornades que pugen. El futur a curt termini juga ara a segona A i el seguidor pot gaudir de dos Barces gairebé al preu d'un, com si fos una ganga en temps de rebaixes. Ja no caldrà esperar que peti el nou coet a l'estadi.