Afirma Tito Vila­nova que la mai­nada del filial va com un coet en la pre­tem­po­rada amb els grans, i la parròquia baveja. Em reco­nec el pri­mer sense paciència per com­pro­var a qui toca aquest any la lote­ria de l'ascens. Si puja Thi­ago, aquesta mera­ve­lla de mig­cam­pista inte­gral, o al final s'assu­meix el risc de tapar l'esquena de Ser­gio amb Oriol Romeu, encara un xic verd, men­tre escol­tem mera­ve­lles de Sergi Roberto o altres fru­ei­xen pel segon Dos San­tos. Apos­ta­ria que no fit­xa­ran cen­trals, ni més defen­ses. Hi ha Bar­tra, Fontàs i Muni­esa al rebost. No crec en la teo­ria de les colli­tes, ni tam­poc en el jovent més pre­pa­rat d'avui dia, més cons­ci­ent del seu pri­vi­legi. N'hi ha hagut prou amb obrir-los les por­tes del pri­mer equip, amb la con­cessió d'opor­tu­ni­tats nega­des durant dècades als de la Masia a no ser que tin­gues­sin un talent o una per­se­ve­rança estra­tosfèriques. Recor­deu Menotti pre­gun­tant per Rojo amb 23 anys o un Cal­deré pro­mo­ci­o­nat ja vellet.

Des dels anys sei­xanta, no ens enga­nyem, abans un de qual­se­vol lloc que d'aquí, abans qual­se­vol traspàs o mit­ja­nia que con­fiar en el noi del plan­ter. Així, no era estrany que el Barça exportés el 98% del pro­ducte i els seus fut­bo­lis­tes amb DO crei­xes­sin acom­ple­xats, mar­cats per un destí clar com la llum del dia: aquí no tri­om­faràs, vés fent les male­tes. Màxim, quinze minuts de fama en un amistós per expli­car als néts i busca't la vida. Amb la llei Bos­man vam arri­bar al paro­xisme i ara, per raons òbvies de noms i cognoms, s'ha girat la truita i el mitjó. El mateix Tito també hau­ria anat com un coet vint anys enrere, però es deia, només, Vila­nova. Enten­dre de manera natu­ral que un tal Pedro faci fora un crack com Henry sig­ni­fica la Revo­lució Fran­cesa en el tarannà blau­grana i ha tri­gat 110 anys a qua­llar. Per això, van com una moto. Tant de bo que hi con­tinuïn anant sem­pre més. El que s'estal­viarà la caixa, es gua­nyarà en iden­ti­fi­cació, sen­ti­ment i estil. Feta la reflexió, cal inte­ri­o­rit­zar el nou signe dels temps, esten­dre la comunió i donar suport a les for­na­des que pugen. El futur a curt ter­mini juga ara a segona A i el segui­dor pot gau­dir de dos Bar­ces gai­rebé al preu d'un, com si fos una ganga en temps de rebai­xes. Ja no caldrà espe­rar que peti el nou coet a l'estadi.