Podria haver estat una escena d'aquelles pel·lícules americanes en què, sobre una gespa perfecta i verda, s'hi munta un xou mil·limetrat, embafat de bon ambient, optimista fins a la indolència, per vendre alguna cosa. Música, veles blanques i nens necessitats esperant l'almoina d'una tarda de somni americà. Així va ser l'acte publicitari d'una marca dels Estats Units que s'ha convertit, en pocs mesos, en patrocinador oficial tant de Leo Messi com del FC Barcelona. Era, per tant, una altra història d'herències que va haver de tirar endavant, amb la seva millor cara, Josep Maria Bartomeu, vicepresident esportiu. A ningú no se li escapa que, durant el període electoral, des de la candidatura de l'ara president, Sandro Rosell, es dubtava seriosament de les formes de l'acord de patrocini d'aquesta marca amb el Barça. I es va prometre fer una revisió exhaustiva de tots els contractes signats a corre-cuita per la junta sortint. Aquest n'era un. Ho és. De moment, però, el Barça ha de respondre institucionalment a les seves obligacions. Una de les quals és formar part d'actes com el d'ahir. Preguntes de nens a Messi, un parell de tocs a la pilota i l'associació, instantània i molt buscada, de la imatge de la marca amb l'estrella blaugrana i el FC Barcelona. «Estem orgullosos de ser en aquest acte», va dir Bartomeu. Li tocava i ho va fer. Així, amb moltes hipoteques del laportisme (algunes excel·lents i altres, patètiques). Un cop complert el paper exigit per un contracte signat a les acaballes de la gestió anterior, a la junta de Rosell li toca continuar desmarcant-se dels trets més identitaris dels últims dies del binomi Laporta-Oliver: la improvisació i la falta d'un control exhaustiu en la recerca dels patrocinadors que, a canvi de milions, buscaran prestigi internacional sota l'aixopluc d'una marca immaculada al món de l'esport, com la del Barça.