A vegades, a la vida en general, convé aturar-se un instant i fer una mirada enrere per veure on érem i on som ara. D’on veníem i cap a on anem. És un exercici interessant que en el cas d’aquest Barça, a més, es fa del tot necessari per entendre fins a quin punt ha madurat aquest projecte esportiu iniciat anys enrere. La visita de l’Arsenal al Johan hi convida. La temporada 2012/13 el Barça va jugar el seu primer partit en la Champions precisament contra les gunners. El resultat ja el saben: 0-3 al Mini i 4-0 a Londres. Global de 7-0 en l’eliminatòria i eliminades d’Europa a les primeres de canvi. La superioritat de les britàniques va ser clara i manifesta. D’aquell Barça ara només continuen en la plantilla Melanie i Alexia. Dos símbols del club. La jugadora que més temporades ha defensat la samarreta blaugrana i l’actual millor jugadora d’Europa respectivament. El creixement individual de Putellas com a futbolista és tan brutal com l’evolució futbolística d’aquest Barça a nivell coral. Una jugadora i un equip que han crescut agafats del bracet fins a tocar el cel.

D’aquell Barça tendre del 2012 hem passat a un Barça amb segell i identitat que actualment és el mirall d’Europa. Aquest Barça juga com els àngels. Qui va al Johan sap que s’ho passarà bé. Aposta segura. És un Barça amb estrella i amb estrelles. Sandra Paños, Irene Paredes, Alexia i Jenni Hermoso van monopolitzar els premis de la UEFA en l’última gala i abans del partit d’avui han rebut un reconeixement davant un públic que ja tenia ganes d’escoltar la música de la Champions.

De golejada en golejada en la lliga –35 gols en cinc jornades i només un en contra– i festival també a Europa. Primer partit en la Champions 2021/22 i exhibició contra un Arsenal que és l’actual líder de la Premier i que arribava invicte al Johan. Res. Ni rastre de Vivianne Miedema ni de cap de les altres futbolistes de talent del conjunt anglès. Aquest Barça juga a una altra. El Chelsea ho va comprovar el 16 de maig a Göteborg i l’Arsenal ho va patit avui. Recital blaugrana.

El Barça ha atropellat el conjunt dirigit per Jonas Eidevall i al minut 46 ja guanyava per 3-0, amb gols de Mariona, Alexia i Oshoala. Sempre Alexia. Va marcar en la final de la Champions i ha marcat avui. Voracitat de la capitana. Seu ha estat el segon gol de la nit, després d’una generosa passada de la mort d’Oshoala que ha arribat a la línia de fons i ha assistit enrere per a l’arribada de Putellas (43’). Bon partit també de la nigeriana, que ha trobat el premi del gol en la primera acció de la segona meitat, amb una jugada plena de verticalitat (46’). Aquest Barça toca i toca, però també sap ser profund. Però el gol que ha ferit les angleses ha estat el primer, el de Mariona. La balear ha aprofitat un mal refús després d’un xut sec d’Oshoala per marcar a plaer el primer gol del Barça en aquesta Champions (32’).

El gol de l’Arsenal ha arribat a pilota aturada (74’). Les accions d’estratègia en contra és l’assignatura pendent d’aquest Barça de Jonatan Giráldez. Ho vam veure contra el Lió en la pretemporada, també en el gol de l’Alavés i avui en el gol de Maanum.

La hipotètica reacció de les angleses ha estat un simple miratge. Lieke Martens, un dels canvis de Giráldez en el segon temps, ha fet el quart en el minut 81 amb una rematada plena de talent, picant la pilota davant la sortida desesperada de Zinsberger. Gran gol i gran carta de presentació del campió. L’única taca, el penal fallat per Alexia en el temps afegit i que hauria significat la maneta. Gran Barça.