Zla­tan Ibra­hi­mo­vic viu el seu pit­jor moment anímica­ment des que va fit­xar pel Barça l'estiu pas­sat. Després de com­pro­var durant les vacan­ces que el club l'estava ofe­rint a mitja Europa, en tor­nar a la feina ha com­pro­vat en pri­mera per­sona que el seu ascen­dent dins de l'equip ha can­viat. A diferència del seu pri­mer estiu a Bar­ce­lona, ja no tot són copets a l'esquena. Fins i tot Guar­di­ola –en la vigília va mos­trar-se enigmàtic quan se li va pre­gun­tar per la seva con­tinuïtat– dubta. Sap que cada par­tit és una revàlida i que l'única manera d'eli­mi­nar el debat sobre la seva figura és con­ti­nuar fent uns gols que, de fet, mai ha dei­xat de mar­car. Ahir, en un par­tit amb mol­tes absències el suec sabia que havia de ser deter­mi­nant. I, un cop més, va com­plir. Peça visi­ble d'un tri­dent –Bojan a la dreta i Maxwell (recon­ver­tit d'extrem) a l'esquerra– mai vist, el suec va fer un gol al qual el Barça ha d'afer­rar-se amb força per cap­gi­rar l'eli­mi­natòria si dis­sabte vol acon­se­guir el pri­mer títol de l'era Rosell. Col·locat entre els dos cen­trals, Ibra­hi­mo­vic no va dei­xar de dema­nar la pilota en els pri­mers minuts. I en el 20, va obrir la llauna. Maxwell –amb qui com­par­teix alguna cosa més que repre­sen­tant– el va veure i li va enviar una pilota a l'espai que al suec li va fer reme­mo­rar vells temps. Per velo­ci­tat, va superar Fazio i Escudé i amb un xut precís va superar la sor­tida de Palop. Un gol que segu­ra­ment li va fer recor­dar l'Inter. Ahir, durant el pri­mer temps (no hi era Messi) va jugar com li van ense­nyar a Itàlia. Sent la clara referència en la línia d'atac i espe­rant la pilota a l'espai per superar el por­ter. «El gol és impor­tant per a l'equip, però també per a ell, els davan­ters viuen dels gols», asse­gu­rava el nou secre­tari tècnic blau­grana, Andoni Zubi­zar­reta, en el des­cans. Amb les estadísti­ques a la mà a Ibra­hi­mo­vic poques coses se li poden cri­ti­car en aquesta pre­tem­po­rada. Ha mar­cat en els últims qua­tre par­tits (tres amb el Barça i un amb la seva selecció en l'amistós de dime­cres pas­sat), una cir­cumstància que li per­met assen­tar-se com a màxim gole­ja­dor culer (ha fet un gol més que Messi). L'estrena a Noru­ega –con­tra el Vaa­le­renga– ha estat l'única opor­tu­ni­tat en què el suec s'ha que­dat sense veure por­te­ria. Encer­tat en els dos amis­to­sos de la gira asiàtica (un gol en cada par­tit), ahir, en una prova molt més exi­gent, va dei­xar clar que mal­grat els acos­ta­ments del City –a Manc­hes­ter sos­pi­ren pels seus ser­veis–, ell vol con­ti­nuar mar­cant de blau­grana.

De fet, en la pri­mera part, Zla­tan es va bui­dar física­ment. A banda del gol, l'altra imatge que va dei­xar van ser els esbu­fecs després de dues car­re­res infruc­tu­o­ses. Només de començar el segon temps, Guar­di­ola el va can­viar per Messi. La remun­tada dels sevi­llans en el segon tram de par­tit con­ver­tei­xen el suec en neces­sari per a la tor­nada dis­sabte vinent al Camp Nou. Ànims a banda, el suec sap que con­ver­tir-se en l'artífex d'una rema­tada seria el millor aval per posar fi al rum-rum i garan­tir-se una con­tinuïtat que ara per ara con­ti­nua sense tenir garan­tida.

En ple debat sobre la seva con­tinuïtat, el seu gol és el gran argu­ment per pen­sar en la remun­tada

Zla­tan marca per quart par­tit seguit i es con­ver­teix en el màxim gole­ja­dor de la pre­tem­po­rada