En l’esport professional, com en la vida, hi ha moments absolutament determinants. Episodis encapsulats dins de tota una dilatada trajectòria esportiva, que per si mateixos tenen una rellevància vital. Moments eterns que et situen dins el grup selecte dels escollits o bé t’allunyen de l’olimp en funció d’una decisió i del resultat final. A Alèxia Putellas (04-02-1994, Mollet del Vallès), el seu moment clau ens trasllada a Göteborg. L’escenari: el Gamla Ullevi. La data: el 16 de maig del 2021. El fenomen Alèxia va néixer allà i en aquell precís instant. En un estadi sense ànima, orfe d’espectadors per culpa de les restriccions per la covid, però amb molts ulls mirant cap a Suècia a través de la pantalla. Aquell dia el Barça va tocar el cel de Göteborg i va guanyar la seva primera Champions de la història, i Alèxia es va consagrar com una estrella mundial. Si el Chelsea hagués guanyat aquella Champions, tot el que ha viscut Alèxia en els mesos posteriors no hauria existit. És així. Perquè la fama i el reconeixement, encara que resulti injust moltes vegades, va indissolublement associats al triomf.

Alèxia va arribar tocada a la final contra el Chelsea. Lluís Cortés va prohibir a tot el seu staff i als directius desplaçats a Göteborg que preguntessin a Alèxia sobre el seu estat físic durant els dies i les hores previs al partit. Era un tema tabú. Podien conversar amb ella, parlar de futbol, però estava explícitament prohibida qualsevol pregunta sobre com es trobava ella físicament. Hi havia el risc de tenir una lesió més greu abans del minut 20 de partit, però Alèxia sabia que hi ha moments en la vida en què cal arriscar. Hi ha moments que et posen davant el mirall. Alèxia va avaluar sensacions durant l’escalfament, tot va anar bé, va encreuar mirades amb Cortés al vestidor i allà la decisió va quedar presa. En aquella mirada. Alèxia va jugar, va marcar un dels quatre gols i va assistir en el tercer. La UEFA va donar el MVP de la final a Aitana, però Putellas va escriure el seu destí aquell dia sobre la gespa. Des d’aleshores, premis i més premis: millor migcampista i millor jugadora de la UEFA del 2021, la Pilota d’Or, la Creu de Sant Jordi, millor futbolista de l’any en la Gala de les Estrelles del Futbol Català i el Globe Soccer 2021. Distincions i reconeixement. Una icona.

Alèxia ha situat Mollet del Vallès en el mapa. Fotos amb Mbappé, Messi i Lewandowski. El seu pare, Jaume, somriu des del cel. La seva mare, Eli, i la seva germana, Alba, són tot felicitat. “Ha tingut una progressió increïble. Veure com ha crescut futbolísticament explica d’alguna manera també com ha crescut el club. És una persona molt ambiciosa, molt competitiva. Estava destinada a guanyar aquesta Pilota d’Or”, explica Melanie Serrano. Totes dues han compartit tota una vida al Barça.

Fa dues dècades, quan El 9 Esportiu llançava els seus primers números al quiosc, Alèxia tenia només 7 anys. La seva tieta la va portar en moto a fer una prova amb el Sabadell. Eren els primers passos d’una llegenda. El pas per l’Espanyol i el Llevant forma part del camí, però ha estat al Barça on s’ha consagrat com una estrella. Un camí llarg fins a arribar a la glòria. En un any va arribar a guanyar 10 punts d’índex de massa corporal i en va baixar 7 de greix. El talent l’ha tingut sempre.

Luis Suárez Miramontes, Johan Cruyff, Hristo Stòitxkov, Rivaldo, Ronaldinho, Leo Messi i Alèxia Putellas. La capitana del Barça ha escrit el seu nom amb lletres d’or al costat dels de mites blaugrana. Tots ells han guanyat una Pilota d’Or. Ella és la primera catalana de la història a aconseguir-ho. Una referència. Pionera en l’èxit. Alèxia marca el camí.