Estrany, sens dubte és estrany. Però en el meu cas ja era una cosa que tenia molt meditada i puc dir que vaig esprémer la pilota fins al final. A més, poder estar d’ajudant al filial de l’Elx m’ajuda a mantenir la rutina, a trepitjar la gespa i a tenir el cap entretingut i que no trobi a faltar tant ser futbolista.

Ha canviat molt la metodologia, s’ha modernitzat tot molt, els hàbits dels jugadors, també la velocitat del joc. Però la seva essència és la mateixa, el que era bo abans, el que tenia talent, ho continua sent ara.

Sobretot pel que fa a l’alimentació; cuidar-se s’ha convertit en un factor determinant, sense el qual és difícil competir, i amb el pas dels anys sí que vaig anar adquirint nous hàbits.

L’impacte mediàtic i sobretot les xarxes socials han modificat bastant el futbolista, sí. Jo no en vaig voler tenir fins que em vaig retirar i perquè entre la meva dona i la meva filla em van dir que me les fes. Per als futbolistes joves és una gran eina, però al mateix temps difícil de gestionar. Imagina’t jugadors com Gavi o com Pedri, amb l’edat que tenen i tot el que generen. Però la veritat és que els que arriben a dalt, com ells, és perquè aquestes coses també les saben pair bé.

Vaig marxar com m’hauria agradat, després de l’ascens contra el Girona, jugant a primera amb 40 anys i deixant l’Elx a primera divisió, amb la possibilitat de rebre l’ovació del Martínez Valero i d’una ciutat que ara és casa meva, perquè visc aquí i perquè m’ha donat la meva dona i els meus fills. Aquí m’ho han donat tot.

Crec que bé, amb un Francisco que està fent bé les coses. És veritat que han passat moltes coses, que es va canviar d’entrenador, però aquí la realitat és que no és fàcil consolidar-se a primera divisió, que tots els equips competeixen bé i l’Elx hi està treballant; és molt conscient que la seva lluita és constant i que ha de ser sobretot disciplinat en l’esforç.

El que tinc clar és que aquests equips sempre tornen. Ha marxat un jugador majúscul com Messi, hi ha hagut lesions, algun moment en què semblava que no hi havia tanta confiança en l’entrenador, però no deixa de ser un equip amb futbolistes extraordinaris i em temo que visiten el Martínez Valero en el millor moment de la temporada.

I el millor evidentment va ser el de Guardiola, un equip que ho tenia tot, des de Messi fins al control de joc que tenien amb els migcampistes, amb el mateix Alves, que sempre generava. La veritat és que hi va haver partits en què vaig poder disfrutar jugant contra ells, però en d’altres, sobretot al Camp Nou, paties perquè no la veies, era impossible.