De Nico a Memphis. El gallec va rescatar el Barça contra l’Elx en el partit de la primera volta jugat al Camp Nou al mes de desembre amb un gol al minut 85 i el neerlandès va rescatar el Barça ahir al Martínez Valero amb un gol de penal en el minut 84. Patiment, alegria final, sis punts importants i certa flaire inevitable de déjà-vu perquè en tots dos partits el Barça va haver de mastegar sorra per guanyar i en tots dos casos a l’Elx li van sobrar uns minuts.

L’èxit final i la similitud en els minuts dels gols de la victòria conviden a les comparacions, i precisament en la comparació és on el Barça surt guanyant, perquè fa dos mesos i mig l’equip va guanyar per cor i entrega després que l’Elx aconseguís igualar un 2-0, i ahir el Barça va guanyar per simple inèrcia positiva. I això no és un factor menor. Quan falla el futbol, les dinàmiques ajuden i sumen.

El Barça ha començat a deixar de ser aquell equip melancòlic. L’aire fresc dels fitxatges d’hivern i les victòries a Mestalla, a l’Estadi Diego Armando Maradona i a casa contra l’Athletic han enfortit un equip que per primera vegada aquesta temporada ha estat capaç d’enllaçar tres victòries en la lliga i que ja fa nou partits que no perd. Mentalitat guanyadora.

En el Barça-Elx del desembre, Xavi va apostar per un trident format per Abde, Ferran Jutglà i Dembélé, i els tres moviments que va fer des de la banqueta aquell dia per guanyar el partit van ser Nico, Riqui Puig i Alejandro Balde. En això també hi ha guanyat el Barça. Ahir va apostar d’inici per Aubameyang, Dembélé i Gavi i va acabar amb Ferran Torres, Memphis i Adama. I fins i tot li va quedar pendent la carta Luuk. Dos partits contra l’Elx, tres tridents diferents, i la clara constatació que ara el repertori ofensiu és molt més ampli i talentós. Xavi té més recursos. S’ha fitxat bé a l’hivern, han tornat els lesionats, s’han adquirit automatismes i cada cop hi ha més integrada la filosofia de joc de Xavi, s’ha perdonat Dembélé, i només falta Ansu. És un altre Barça, amb vells vicis, això sí. Perquè la fragilitat defensiva continua sent notable. Lucas Boyé va exigir a la rereguarda blaugrana, però el gol de l’Elx el va acabar fent Fidel després d’un accident de Pedri en l’intent defectuós de voler refusar una pilota enrere. L’acció va agafar Alves sortint i no va corregir prou ràpid, i Fidel va acabar creuant la pilota al pal llarg de Ter Stegen.

Abans, Frenkie de Jong havia perdonat dos gols molt clars, sobretot en l’acció del minut 26, quan Diego González des de damunt la línia va evitar el gol del neerlandès, que va estar poc contundent i precís en la rematada. El Barça va fallar molt de nou ahir de cara a porteria. Ferran Torres va tornar a tenir moltes oportunitats en la segona part, però Èdgar Badia es va fer gegant. En cada acció desaprofitada de Ferran, Badia creixia cinc centímetres.

Ferran va viure una tarda similar a la del dia del Nàpols. El valencià va fer sis rematades, només tres van anar entre els tres pals i només una va acabar amb gol. El seu primer en la lliga amb el Barça, després de caçar una pilota dins l’àrea, perquè això sí que ho té Ferran: intueix l’acció, sap estar al lloc precís i sap generar perill de forma constant amb una bona lectura tàctica i moviments intel·ligents.

Xavi la va encertar amb els canvis. Gol de Ferran (60’) i gol de Memphis (84’). El neerlandès va provocar el penal de Barragán per mans, De Burgos Bengoetxea des del VAR va salvar Hernández Hernández, i Memphis va fer la resta amb una execució directa a l’escaire. Penal inapel·lable. Fort i precís. El penal que Koeman hauria volgut que executés així Memphis a Vallecas –el va aturar Dimitrievski– la nit de la seva destitució.