Amb sis jornades d’antelació, el Barça s’ha assegurat revalidar el títol de lliga. I no ho ha fet de qualsevol manera, sinó amb una maneta contra el Real Madrid per fer vibrar els 5.430 espectadors que hi havia al Johan Cruyff, la xifra rècord en un partit oficial a l’estadi. El setè títol de lliga, tercer consecutiu, ha estat especial per poder-ho celebrar amb l’afició en una jornada ideal, amb volta d’honor, parlaments i samarretes de celebració de les protagonistes, que hores més tard van rebre el reconeixement també del Camp Nou.

Tot estava preparat per ser un dia de celebració al Johan, on tot i el sold out que s’havia anunciat, van quedar alguns seients buits. Abans de començar, Maria Arnal va cantar l’himne a cappella i l’estadi es va tenyir de vermell, blau i groc, amb un mosaic fet de samarretes que el club local va regalar a cada assistent.

Les blaugrana van arrencar bé i van acaparar el domini, però no n’hi havia prou. El Madrid, amb dues línies de quatre ben marcades i amb la seguretat de Misa sota pals, no cedia. El Barça ho va tenir difícil per filtrar pilotes al mig, i per això les extrems protagonitzaven les ocasions. I tot i dominar, i centrar el partit al camp de les blanques, les rematades no eren encertades. Rolfö va marcar de cap, però l’àrbitra va anul·lar el gol per un fora de joc d’aquells en què s’haurien de dibuixar línies (4’). Arribaven ocasions rere ocasions. Arribava Rolfö, arribava Jenni, però cap pilota entrava. Les visitants resistien, però tampoc creaven. Un únic esglai, amb un xut d’Athenea directe a les mans de Paños (13’). El Barça no acabava d’endevinar la tecla i el Madrid no cedia, i Misa encara menys. Però l’equip de Giráldez no va perdre la paciència. Dominant i creant, havia d’acabar caient. I va arribar. Alèxia, qui, si no? Amb assistència de Rolfö, la capitana va fer un xut amb la dreta que va topar en Ivana i va despistar Misa (41’). Poc després, va arribar el segon. Alèxia, des de dins de l’àrea, va aprofitar la passada de Patri i va definir molt bé (43’). No s’havia acabat la primera part i els aficionats ja cridaven “Campiones!”. Les blaugrana van haver de picar molta pedra per veure entrar la pilota, però Alèxia ho va fer realitat.

A la segona part, el Barça va sortir millor i va estar a punt de marcar de seguida, a la sortida d’un córner. El Madrid, més obert, va arribar més d’una vegada a prop de Paños, però el domini de les locals era indiscutible. Hi va haver un altre gol anul·lat, a Marta Torrejón, per un fora de joc inexistent. No va fer falta esperar gaire per veure el tercer. Sortia el sol al Johan, i Patri va clavar una pilota a l’escaire (59’). Un golàs per acabar d’enllestir la feina. El Barça no frenava i anava acumulant ocasions. El quart va ser en pròpia porta de Peter, després d’una centrada de Graham. El Johan era una festa, els aficionats ja no només cridaven “Campiones!” sinó que demanaven la maneta. I la van tenir. Després d’una estona amb la pilota en camp propi, les blaugrana van tornar a accelerar. Alèxia, a la frontal de l’àrea, va assistir Jenni, que va batre Misa. Arribava la maneta. Amb el dit a la cara, fent callar a qui dubtava d’ella, Jenni celebrava el 5-0 (82’). El Johan embogia.

I amb el final, la festa completa. L’equip s’abraçava, es felicitava, ho celebrava, i l’afició s’hi enganxava. Tot i faltar encara sis jornades, el trofeu ja estava preparat per ser entregat. Alèxia el va recollir i el va dur cap a les companyes –també les lesionades–, que l’esperaven. Eufòria, parlaments d’agraïment a l’afició i d’ambició de continuar fent història. “No volem que aquesta sigui l’última”, va exclamar la capitana. El Barça no en té mai prou.