L’escena al Camp Nou un cop finalitzat el partit era surrealista, per fregar-se els ulls i no donar crèdit. Era inversemblant. El feu blaugrana, tenyit de blanc, el color de la samarreta de l’Eintracht de Frankfurt, encès i inundat de càntics en alemany que entonaven els milers d’aficionats de les àguiles tot victorejant els seus jugadors, que eufòrics sobre la gespa saltaven, s’abraçaven i conjuntaven coreografies amb la graderia, era ahir l’escenari de la celebració de l’accés a semifinals de l’Europa League del rival del Barça.

I és que l’Eintracht, guanyant-lo (2-3) després de l’empat (1-1) de l’anada, va eliminar al conjunt blaugrana a casa seu. A casa perquè el partit va jugar-se al Camp Nou, però l’atmosfera no va tenir res a veure amb la que hauria d’esperar-se d’un conjunt que es juga el seu futur europeu, de “l’olla de pressió” que havia demanat Xavi Hernández en la prèvia. L’estadi va estar farcit de seguidors teutons, que a més de les 5.000 localitats disponibles, van ocupar-ne moltíssimes més, i, si van ser 30.000, segons es va dir, els seguidors que van prendre Barcelona durant el dia d’ahir, deurien ser ben pocs els que van quedar-se sense veure matx en directe. Tot plegat va semblar més aviat un camp neutral, com una final d’un torneig en què a les graderies, els aficionats estan repartits equitativament, mostrant un ambient, en el coliseu culer, inèdit, estranyíssim, esperpèntic, ruboritzant, i, també, per alguns, vergonyós.

I a la gespa, tampoc el Barça va oferir una versió estimulant. L’eliminació, fredament, és dura d’entomar, ja que és un nou comiat contundent europeu, en la segona competició, en la que l’equip era un dels màxims candidats, i davant del novè classificat de la Bundesliga, que va imposar-se utilitzant pràcticament les mateixes armes que en l’anada, en què ja va ser superior. Va ser una actuació descoratjadora la del grup orientat per Xavi, que òbviament està en ple procés de construcció, i que ha de llegir la desfeta com una experiència que li ha de servir per madurar com a equip i per endurir-se perquè encara és molt jove, té camí per recórrer com palesa el fet que ahir va tenir com a titulars a Eric García, Mingueza, Araujo, Gavi, Pedri i Ferran Torres, tots menors de 23 anys i dos d’ells encara en edat juvenil.

L’enfrontament, a més, que ja va començar tort pels blaugrana amb l’aspecte de les graderies, no va millorar quan el joc es va iniciar ja que sense temps per res ja havien encaixat. En la primera jugada en una àrea, Eric García va cometre penal i Kostic (4’), un futbolista amb una esquerra privilegiada, no va perdonar. I a partir d’aquí, com la setmana anterior al Deutsche Bank Park, no va saber el Barça jugar-li a l’Eintracht. Allà els culers encara la van pagar barata, però ahir els alemanys van ser clínics i van arribar a posar-se 0-3 per davant. I és que el conjunt culer tenia la pilota, dominava la possessió, però el control el tenia l’Eintracht i es jugava al que Oliver Glasner volia. Els visitants, ben endreçats en un bloc mig, des d’on exercien una pressió intensa i agressiva, van deixar sense arguments als locals, incapaços de trobar a Pedri i Gavi entre línies, ni tampoc a Ferran Torres ni Dembélé a les bandes. Potser al francès si el van trobar més, i va tenir situacions per encarar i marxar, i ho va fer, però, desencertat en l’última passada o en la decisió, no va aconseguir acabar amb èxit cap de les accions que va protagonitzar.

Només una rematada entre els tres pals, va acumular el Barça en el primer acte i va ser en una falta lateral rematada per Araujo. En canvi, l’Eintracht, que va trobar espais per córrer i contraatacar rapidíssim quan va recuperar, fent especialment mal a la zona de Jordi Alba, sí que va provar en diverses ocasions a Ter Stegen. Va ser però, en l’arribada menys clara en la que va aconseguir el segon gol. Tot va ser precedit d’una pèrdua al mig del camp, en què Kostic amb un bon detall va habilitar a Santos Borré (36’), que des de 30 metres es va treure una canonada que va sorprendre al sentinella blaugrana, i va fer esclatar la part alemanya del Camp Nou.

No va millorar el conjunt blaugrana després del descans d’on no va sortir-ne Pedri, substituït per unes molèsties musculars. Els de Xavi seguien sense rutllar amb la pilota i, mal organitzats quan la perdien, veien com les transicions defensa-atac de l’Eintracht eren un martell. En una d’aquestes, Kostic (67’) amb un xut creuat, va batre de nou a Ter Stegen i va acabar per sentenciar amb el tercer. Necessitava tres dianes per igualar l’eliminatòria el Barça, que tot i els canvis –van entrar Frenkie de Jong, Adama i Luuk de Jong– no va respondre, al contrari, sotmès als vertiginosos atacs dels alemanys va estar a punt de rebre el quart.

No va ser fins al temps afegit, que hi va haver reacció, quan Busquets (91’), a qui el VAR li acabava d’anul·lar un gol per fora de joc, va rescabalar-se i va escurçar distàncies amb un golàs des de fora de l’àrea. Durant l’agregat, que es va allargar onze minuts, van collar els blaugrana, que a l’últim sospir van fer el 2-3, amb un gol de penal de Memphis (100’). No n’hi va haver prou i també era massa tard. Tot plegat, un adeu trist.