Refer-se de les pata­ca­des

El duel de demà con­tra el Cadis arriba en un con­text con­vuls, no només per l’eli­mi­nació en l’Europa Lea­gue a mans de l’Ein­tracht de Frank­furt, sinó per l’ambi­ent que es va viure al Camp Nou davant la presència de més de 30.000 ale­manys a la gra­de­ria. El Barça torna al lloc dels fets en ple dilluns de Pas­qua i davant l’enuig de l’afició. A la gespa, el Barça s’haurà d’obli­dar de la pata­cada i acon­se­guir tres punts con­tra un rival neces­si­tat i que lluita per no bai­xar. La veri­tat és que el con­junt blau­grana acos­tuma a reac­ci­o­nar i can­viar de xip després de ser eli­mi­nat a Europa.

Després d’aixe­car l’ore­lluda per dar­rera vegada, el curs 2014/15, el Barça ha anat nau­fra­gant per la Cham­pi­ons amb eli­mi­na­ci­ons dolo­ro­ses, com les de Roma, Anfi­eld i Lis­boa. L’any després del tri­plet de Luis Enri­que, l’Atlético de Madrid va tom­bar el Barça en els quarts. Els blau­grana, que s’esta­ven jugant la lliga pre­ci­sa­ment con­tra el con­junt colc­ho­nero, per­drien el duel poste­rior a l’eli­mi­nació. Va ser con­tra el València, al Camp Nou i per 1-2. Una der­rota que dei­xava el Barça i l’Atlético empa­tats a punts a la part alta de la taula d’una lliga que aca­ba­ria sent blau­grana.

La tem­po­rada 2016/17, l’equip de Luis Enri­que va acon­se­guir una remun­tada històrica en els vui­tens con­tra el PSG. Una gesta que no va poder repe­tir en els quarts, quan va caure con­tra la Juven­tus a Torí per 3-0. La tor­nada al Camp Nou va aca­bar en empat a zero i el Barça va dir adeu a la Cham­pi­ons el 19 d’abril. Pot­ser perquè dis­pu­tar els quarts era una qui­mera després de París, el cas és que l’equip no va sor­tir tocat d’aque­lla der­rota. Ben al con­trari. El diu­menge següent, 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es va plan­tar al Ber­nabéu i va gua­nyar con­tra l’etern rival gràcies a un gol de Messi en el temps afe­git (2-3). El Barça ja no per­dria cap par­tit més aquell curs.

Dues de les eli­mi­na­ci­ons més dures dels últims anys van ser amb Ernesto Val­verde a la ban­queta. La pri­mera, el curs 2017/18, va ser a Roma. El Barça tenia un 4-1 de l’anada molt favo­ra­ble, però es va des­fer com un terròs de sucre a l’Olímpic i va per­dre 3-0. Els blau­grana, però, van can­viar de xip amb una victòria con­tra el València a casa (2-1) que dei­xava la lliga encar­ri­lada.

Un any després, i amb el con­ven­ci­ment entre l’afició que l’equip havia après la lliçó, el Barça va viat­jar a Liver­pool amb un 3-0 que des­per­tava l’eufòria i l’ànsia d’un nou tri­plet –la lliga estava gua­nyada i l’equip s’havia clas­si­fi­cat per a la final de copa–. Però el 4-0 d’Anfi­eld és una espina encara cla­vada a l’ànima de molts culers. Els de Val­verde es van retro­bar amb la lliga amb un tri­omf per 2-0 con­tra el Getafe.

Després del 2-8 con­tra el Bayern l’any 2020, l’equip va mar­xar de vacan­ces. L’any pas­sat, el Barça de Koe­man també es va refer de l’eli­mi­nació con­tra el PSG amb un tri­omf per 4-1 con­tra l’Osca a casa.

Ara, el con­junt de Xavi té feina a fer. Una feina que obliga a can­viar de xip. Tot i que l’empat entre el Betis i la Real Soci­e­dad obre una mínima escletxa entre la Cham­pi­ons i l’Europa Lea­gue, el Barça no pot badar en una lluita afer­ris­sada en què el Sevi­lla i l’Atlético també han de dir mol­tes coses. Una set­mana de tres par­tits és l’exa­men més exi­gent que es pot tro­bar l’equip. Toca fer els deu­res.