El Barça va tirar ahir, al feu de la Real Sociedad, una moneda a l’aire i li va sortir cara. Li hauria pogut sortir creu perfectament, amb el partit que va protagonitzar, però va defensar la diana que Pierre-Emerick Aubameyang va marcar en la primera part, i va marxar de Sant Sebastià amb tres valuosos punts que el refermen en els llocs de Champions League i el distancien en sis del Betis, cinquè, i amb un duel pendent de disputar, el que jugarà aquest diumenge contra el Rayo al Camp Nou. Tot i això, molt haurà de millorar el conjunt blaugrana per guanyar l’equip de Vallecas, ja que la imatge oferta ahir no va ser ni de bon tros estimulant. De positiu, que va mastegar sorra, que va patir i que va saber competir en un dia en què va estar totalment desnaturalitzat i no va ser recognoscible en el seu futbol, dominat la gran part del matx pels txuri-urdin, desafinats de cara a porteria.

És evident que a aquest equip li falta encara pòsit i que s’ha de fer. És tendre, el conjunt de Xavi, que té tot just cinc mesos de vida, poc més de dos si es comença a comptar des dels fitxatges d’hivern i les reincorporacions de Dembélé i Pedri, i necessita temps. Des de la victòria, però, es construeix millor, i la d’ahir li servirà per impulsar-se, després d’un mes d’abril en què s’ha encallat.

No és, doncs, el del Reale Arena el Barça esperat. La dada que millor il·lustra com de sotmès va viure el grup culer durant l’enfrontament és la de la possessió, favorable al rival en un 56%. I això que en la primera part, tot i no tenir la pilota i organitzar-se i generar a partir d’ella, sí que va saber com fer mal al conjunt entrenat per Imanol Alguacil. La Real va pressionar molt a dalt, intensa i aguerrida, i quan el Barça aconseguia superar aquesta primera línia de pressió, trobava espais per generar situacions de perill. En una d’aquestes, aviat, va arribar la diana d’Aubameyang (11’), que va caçar de cap una centrada de Ferran Torres, després d’una llarga jugada dels blaugrana en què prèviament Dembélé havia estavellat un xut al pal. L’impacte de l’atacant gabonès en el Barça és important; sempre que marca, l’equip guanya, i ja ha fet nou dianes en la lliga, en onze partits que ha jugat. Ahir, però, no va tenir gaire més pes en el joc, ja que amb el pas dels minuts, l’equip entrenat per Xavi es va desorientar, sobretot a causa del gran nombre de pèrdues que va acumular, aspecte en què els més desencertats van ser Dani Alves, Dembélé i Ferran Torres, massa impulsius i imprecisos.

Això va ser una de les causes que va hipotecar l’equip, que no aconseguia tenir una possessió llarga, i vivia a mercè d’una Real que té, també, jugadors de molt talent com Mikel Merino, Januzaj, Rafinha o els mateixos davanters Isak i Sorloth, encara que, mancats de gol, tenen força responsabilitat en el fet que el conjunt guipuscoà no estigui més amunt en la classificació. També per ells dos es pot explicar que els txuri-urdin no fessin l’empat ahir, ja que van malbaratar –el suec en el primer temps i el noruec en el segon– dues ocasions clamoroses. Precisament aquest segon acte va ser el pitjor de l’actuació del conjunt blaugrana. En defensa, la pressió va ser infructuosa, amb jugadors saltant tard, sent superats, contínuament i, en atac, va continuar sense poder encadenar quatre o cinc passades seguides. Tot plegat va propiciar que l’equip es passés l’estona al seu camp, traient aigua a galletades, i havent de contenir la respiració diverses vegades, sustentats en un ahir segur Ter Stegen. Tampoc va ajudar-lo el desgavell de lesions a la línia defensiva, amb Piqué coixejant bona part del temps, i amb Dani Alves i Ronald Araújo havent de ser substituïts per sengles lesions. No va ser fins al minut 70 que els visitants van fer una possessió llarga a camp rival, cosa que va ajudar a asserenar-se, a frenar l’ímpetu del rival, però que no va servir, tot i això, per no acabar demanant l’hora.