El Camp Nou es va vestir de gala per dir adeu a una llegenda del barcelonisme, un dels millors centrals de la història del club, i per això es va omplir amb més de 92.000 persones que volien transmetre tot l’amor a Gerard Piqué. Ell i Busquets eren els únics supervivents del Barça del sextet de Pep Guardiola. Tots dos van compartir junts l’escalfament i el de Badia va cedir el braçalet de capità al seu company i amic en el seu darrer ball a casa. En un dia tan especial, Piqué va estar acompanyat dels seus fills, Milan i Sasha. La resta de la plantilla va sortir amb una samarreta amb el nom i el dorsal del central a l’esquena i la paraula “Sempr3” cosida al pit. La graderia, plena de pancartes d’agraïment al central, va corejar el seu nom en diverses ocasions.

Amb el pas dels minuts i Christensen escalfant a la banda, tots els assistents a l’estadi eren conscients que l’adeu s’acostava. Fins que va arribar el canvi i el Camp Nou es va ensorrar. Ovacions de les que posen la pell de gallina. Imatges que formaran part de la història del club. Piqué es va abraçar un a un a tots i cadascun dels companys i membres del cos tècnic mentre abandonava casa seva entre llàgrimes. No era l’únic que plorava, també ho feia Xavi, antic company i últim entrenador del central.

Amb el xiulet final, tothom va quedar quiet al seu seient. Quedava un últim homenatge, el més sentit de tots. Després de ser mantejat per tots els jugadors, Piqué va fer una volta d’honor amb tot l’estadi dempeus i il·luminat pels telèfons mòbils. De fons, Camins, de Sopa de Cabra. Perquè els camins de Piqué i el Barça no se separaran mai i ell també ho va deixar clar en el seu discurs després de donar les gràcies a tothom. “A la vida, quan et fas gran, t’adones que a vegades estimar és deixar marxar”, va dir abans que la veu se li trenqués i arrenqués a plorar. “Amb una relació de tant d’amor i passió com la que hi ha entre el Barça i jo, crec que era el moment de deixar-nos espai i aire. Estic convençut que en un futur tornaré aquí”, va assegurar mentre algú entre el públic llançava en l’aire un “T’estimem” i, acte seguit, tothom arrencava a crits de “President”. “No és un comiat. Ja vaig marxar amb 17 anys i vaig tornar. El meu avi em va fer soci el dia que vaig néixer. Vaig néixer aquí i moriré aquí. Visca el Barça, sempre”, va concloure abans de passar per un passadís format pels seus companys. Piqué es resistia a abandonar la gespa i va fer uns últims xuts a la xarxa del gol nord juntament amb els seus fills. Com apuntava el videomarcador del Camp Nou, Piqué no és un jugador de futbol, sinó una llegenda del Barça.