Ousmane Dembélé és un jugador irregular. Capaç del millor, però també del pitjor. Els aficionats blaugrana ja s’han acostumat a aquesta manera de ser del francès, que va renovar fins al 2024 aquest estiu. En sis temporades, comptant l’actual, Dembélé ha estat més protagonista pels partits que s’ha perdut per lesió que no pas pel seu rendiment. El Mosquit pot brillar com va fer contra l’Athletic Club, participant en els quatre gols del Barça, però després pot passar desapercebut i desesperar tothom en dies importants, o no tant.

La versió de Dembélé al mundial ha estat un exemple més d’aquesta irregularitat. El francès no ha destacat a Qatar. Malgrat disputar els set partits, mai ha completat els 90 minuts. Pel que fa a la seva aportació ofensiva, l’extrem blaugrana marxa sense haver vist porteria i havent repartit dues assistències de gol. La gran taca de Dembélé, però, serà la seva actuació en el duel més important de tots: la gran final contra l’Argentina. El francès va ser superat al costat esquerre, tant per Tagliafico com per un Di María excepcional. De fet, en un desbordament del Fideo, Dembélé va cometre penal sobre l’argentí, cosa que va significar l’1-0. En atac, com la resta del combinat bleu, el blaugrana va estar desaparegut. Tot plegat va acabar amb el seu canvi en el minut 41, deixant el seu lloc a Kolo Muani, que va aportar molt més a l’atac francès.

El partit de Dembélé també ha estat criticat des de França. La premsa s’ha centrat molt en la seva figura. Sense anar més lluny, L’Équipe va qualificar els 41 minuts jugats d’“indignes d’una final del mundial”. D’altra banda, RMC Sport va assegurar que l’atacant francès va ser “una ombra d’ell mateix”.

Amb el retorn de les competicions de clubs a tocar, Xavi Hernández té la feina i la missió de recuperar-lo de nou per a la causa. No només futbolísticament, sinó també anímicament després d’una mala final, d’un canvi tan matiner i de totes les crítiques rebudes al seu país.