Encara en volen molt més
Supercopa. El Barça vol demostrar la seva fam i aconseguir aquest migdia el primer títol de la temporada. Al davant, la Real Sociedad de Natàlia Arroyo, en la reedició de la final del 2020
La gent s’ha acostumat a veure el Barça guanyar, sobretot en les competicions del futbol espanyol, en què és el rei absolut en els darrers anys. Una victòria blaugrana és el més normal i habitual. Una derrota sembla una catàstrofe. Les jugadores també s’han acostumat a assaborir l’èxit, per això cada mal partit o ensopegada es converteix en un deute pendent per a elles. Les emprenya i les fa créixer. Guanyen i celebren. Perden i aprenen. Però si d’una cosa no es cansen és de continuar demostrant la seva superioritat i de ser les millors. Avui, aquest equip que tantes alegries ha donat a l’afició culer en les últimes temporades vol un nou títol. La supercopa d’Espanya pot ser el primer trofeu que aixequi el Barça aquest 2023 dels quatre –en espera de la possible eliminació de la copa per alineació indeguda de Geyse– als quals aspira aquest curs. A les 12 h (TV3) i a Mèrida, el Barça i la Real Sociedad s’han citat en la reedició de la final del 2020, quan les blaugrana van obtenir la primera de les dues supercopes que tenen al palmarès.
Estils similars
L’equip de Jonatan Giráldez arriba a la final amb la moral reforçada. La victòria contra el Real Madrid en la semifinal va ser una nova prova de l’esperit guanyador de les futbolistes del Barça, que es van sobreposar a l’expulsió d’Irene Paredes en el minut 60 de partit, van resistir en la pròrroga i es van acabar imposant per 1-3. La celebració de les blaugrana a la gespa demostrava les ganes que tenien de vèncer les madridistes i de plantar-se en una nova final. També és cert que l’equip es va buidar físicament al llarg dels 120 minuts i que algunes jugadores van acabar rebentades, però, tal com va explicar Mariona Caldentey en la prèvia, el Barça està preparat per competir cada tres o quatre dies i té un avantatge: el factor mental. La fam, la mateixa de què parlava Xavi abans de la final de la supercopa de fa set dies. Giráldez i Mariona també en van parlar ahir a Mèrida. A aquest Barça se’l guanya en poques coses i, si no, només cal preguntar-ho a tots els equips que han anat sucumbint al seu joc en cada partit. En ambició i ganes, també costa superar-lo, i avui les blaugrana volen fer més gran el seu palmarès i la seva llegenda. Per superar la Real Sociedad, Giráldez haurà de decidir qui ocupa el lloc de Paredes. La capitana Marta Torrejón, en absència d’Alèxia, va ser l’escollida contra el Madrid i podria ser la titular. A banda d’això, el gallec podria repetir el mateix onze que en la semifinal, amb el dubte de la presència d’una Salma Paralluelo que està aprofitant molt bé els minuts.
L’últim escull per al Barça serà la Real Sociedad de la catalana Natàlia Arroyo. A les donostiarres els està costant obtenir victòries aquest curs, però són un dels pocs equips que han sabut fer mal i anul·lar les blaugrana durant uns instants. Va ser el 3 de desembre passat a l’estadi Johan Cruyff. Aquell dia, la Real es va avançar, va dominar algunes fases i va merèixer sumar, però el Barça va acabar guanyant amb un gol de Lucy Bronze en l’últim sospir. Segurament, la final d’avui serà més a prop d’aquest precedent que no pas del de la final del 2020 que va enfrontar tots dos equips. En aquella ocasió, a Salamanca, el Barça va golejar per 1-10 les donostiarres. Natàlia Arroyo ja encadena tres temporades fent una gran feina a Sant Sebastià, amb classificació per a la Champions inclosa. La Real també té il·lusió amb vista a una nova final i no té por, tal com va declarar l’entrenadora catalana, bona amiga de Giráldez, en la roda de premsa prèvia. Tots dos comparteixen una manera d’entendre el futbol. Serà un duel entre dos equips que volen tenir la pilota.
