El protagonista
Ferran Torres
Reconciliació amb el joc
Al Barça, li va costar obrir la llauna i arribar a l’àrea contrària, però va aparèixer un dels noms clau per colpejar primer: Ferran Torres. El davanter de Foios va jugar un matx molt complet, ja que va ser el principal argument ofensiu dels de Xavi. En la seva primera intervenció, el davanter valencià va fer aixecar els aficionats del Camp Nou dels seus seients. Uns eslàlom per la banda dreta que va acabar escorant-se a dins l’àrea, on no va poder connectar l’esfèrica cap a porteria. El valor ofensiu de Ferran cada vegada anava a més, Xavi li va donar la confiança en l’onze titular i no ho va desaprofitar. En la segona jugada individual del dorsal 11, va arribar el gol en el minut 42 de Sergi Roberto. Amb el Cadis situat a la seva pròpia àrea, el futbolista va agafar una pilota en estàtic a la banda dreta i va ser capaç de desbordar fins a dues marques. La primera, un reconvertit Arzamendia, que ahir va somiar amb el valencià; la segona, Alcaraz, que no va poder aturar un Torres que assistia al cor de l’àrea perquè el polonès rematés i, en la segona jugada, el capità d’ahir del Barça marqués. El Camp Nou va corejar el seu nom: “Ferran, Ferran”, i ell ho va retornar amb un aplaudiment i un somriure d’orella a orella. Un càntic que volia animar el futbolista a continuar amb el rendiment després d’uns quants partits sense continuïtat en l’equip blaugrana. Lluny de desaparèixer en el joc, el davanter ho va continuar provant i el Barça va poder anar al descans amb una victòria còmoda per dos gols. En la represa, Ferran va provar de posar la cirereta al pastís amb el gol. Només li va faltar concretar en un matx en què li va sortir gairebé tot. Va ser decisiu en l’u per u, provocant la targeta d’Alcaraz, i va persuadir en les desmarcades a l’esquena dels gaditans. Els últims 45 minuts el ritme culer va baixar, però la victòria no va perillar. Ferran Torres, reconciliat, va disputar el millor partit amb el conjunt blaugrana.