Old Trafford, final de trajecte. El Barça no serà a Budapest. Eliminat d’Europa al mes de febrer. Aquesta és la crua realitat. Nova decepció europea. Ja en van unes quantes. L’Europa League no estima el Barça. L’eliminació d’ara fa un any contra l’Eintracht de Frankfurt va doldre perquè no entrava en els càlculs i per la penosa imatge que va deixar aquella eliminatòria en el partit de tornada, amb un Camp Nou tenyit de blanc. Una marea blanca d’alemanys va conquerir Barcelona i el Camp Nou. L’Eintracht va guanyar el partit a la grada i a la gespa. Ara l’eliminació contra el United també dol. Podia entrar dins el terreny de les hipòtesis previsibles perdre a Old Trafford, sí, però fa mal perquè significa dir adeu a Europa de forma prematura. Fora de bon començament. El Barça va ser expulsat de la Champions al mes de novembre i diu ara adeu a l’Europa League en la primera fase. No hi ha redempció. El Barça no té feeling amb aquesta competició. Ha mort dempeus contra un candidat al títol, sí, però no hi ha consol possible. Castigat al racó de pensar.

A Xavi, el pla dels quatre migcampistes li va sortir bé només durant quaranta-cinc minuts. Fins a l’entrada en escena d’Antony i Garnacho. Aquí va néixer un altre partit. Amb el 0-1 en contra, Ten Hag va acumular talent en atac en la segona part i el Barça no va poder igualar la velocitat de partit que va proposar a partir d’aquest moment el United. El Barça havia estat bé fins aleshores. Busquets tenia un imant a les seves botes i va recuperar moltíssimes pilotes. Nou en trenta minuts. Sergi Roberto i Kessie guanyaven pilotes dividides i Frenkie de Jong, com a guardaespatlles de Balde, va estar magnífic anul·lant Bruno Fernandes. Bruno és un talent pur, però no és ràpid, i Frenkie va ser una xarxa de seguretat per a Balde fins al descans. L’única vegada que el portuguès va trobar una fissura en la defensa del Barça va topar amb la figura de Ter Stegen. L’acció va néixer en una passada amb molt risc de Kounde, Casemiro va recuperar la pilota davant Lewandowski i Busquets i va activar Bruno, aquest es va plantar sol davant de Ter Stegen i l’alemany va tapar molt bé els espais. Providencial, l’alemany.

Bruno Fernandes va sortir en la foto del minut 3 i va aparèixer en la foto del minut 15. Estúpid el seu penal sobre Balde. El lateral del Barça, elèctric tot el partit, va girar dins l’àrea i Bruno va caure en el parany. El va agafar de la samarreta i Clément Turpin no va dubtar a assenyalar la pena màxima. Lewandowski va assumir la responsabilitat i no va fallar. De Gea va arribar a tocar la pilota però no amb prou força. Al Barça se li posava el partit tendre amb el gol. Era el primer gol de Lewandowski al United. El seu primer gol en l’Europa League. El seu primer gol a Old Trafford. Tot això queda ara en mera anècdota.

Al United ni tan sols li va caldre la carta Rashford per guanyar el partit. Aquest cop Ten Hag el va situar a l’esquerra de l’atac defensat per Kounde. No va tenir la brillantor del Camp Nou. L’home del partit va ser Antony. Ell va revolucionar el partit. S’havia perdut l’anada per lesió i va reaparèixer ahir. La seva entrada en la segona part ho va sacsejar tot. A Balde li va sortir un gra al cul amb l’entrada del brasiler. Seu va ser el gol de la victòria. Buno va connectar amb Garnacho, aquest va xutar, el seu xut el va tapar bé Christensen, Frenkie va tapar el posterior xut de Fred, però a la tercera Antony va trobar porteria. Més enllà del gol, Antony va ser un malson en aquella banda guanyant l’esquena a Balde una vegada i una altra. Els 100 milions d’euros que el United va pagar a l’Ajax ja no semblen menys. Allò que tan bé havia funcionat amb Frenkie tapant Bruno en el primer temps, no va funcionar en la segona perquè Antony és molt més ràpid i desequilibrant. El moviment de Ten Hag va ser clau. També l’entrada de Garnacho va fer mal a l’altra banda.

Rebre el gol de l’empat en el primer minut de la segona part també va fer mal. Kessie va perdre una pilota delicada, Bruno va assistir Fred, i aquest, entrant pel carril del mig, va batre un Ter Stegen que tanca l’aventura europea sense haver pogut deixar la seva porteria a zero en cap dels vuit partits que el Barça ha jugat a Europa aquest curs 2022/23. Increïble la diferència amb la solvència de la lliga. A Europa el Barça ha demostrat feblesa. Feblesa i infortuni amb les lesions perquè va tenir les baixes importants d’Araujo i Kounde en partits clau en la Champions i va tenir les absències de Pedri, Gavi i Dembélé en el partit decisiu a Old Trafford. No és una excusa, però sí un element important. Falta profunditat de plantilla. Queda la lliga.