Si no hagués estat per la bona actuació de Frenkie de Jong, el Barça hauria anat més perdut que un garrofí a la mar d’Almeria. El neerlandès va ser l’únic que hi va posar actitud i ganes durant els 90 minuts per tirar endavant un partit que, a priori, havia de ser plàcid i que, per contra, va acabar sent una autèntica trampa. De Jong va ser la peça multitasca de Xavi: va jugar de pivot, de mig centre, de lateral esquerre i d’extrem esquerre. Només li va faltar posar-se els guants de Ter Stegen. A l’estadi dels Jocs Mediterranis, Frenkie va saber sobresortir entre el paisatge fosc que van dibuixar els companys oferint una versió clarivident, en la línia del que està fent principalment des de principis de febrer.

El 21 blaugrana va crear joc, jugant en curt, demanant la pilota i anant-la a buscar quan no la tenia. Tirava centrades als companys, va intentar la rematada dins l’àrea en tres ocasions, també protegia la banda esquerra quan Jordi Alba pujava, va salvar males entregues de l’equip, va protegir com ningú la possessió de la pilota amb qualsevol part del cos, es va desmarcar de la pressió d’Eguaras, Baptistão i Chumi, fins a provocar que Chumi veiés targeta groga, i fins i tot va esbroncar Gavi quan el va veure en posició incorrecta. Un paper protagonista que les estadístiques resumeixen amb un 92% d’encert en les passades i un 72% de duels guanyats.

“No esperàvem perdre aquest partit”, confessava Frenkie a Almeria. “No hem començat bé i quan ens han marcat ha costat molt entrar-hi de nou. Al final, les coses no han sortit com volíem, principalment en la primera part”, va dir el neerlandès, que no amagava la seva desil·lusió: “Estem decebuts perquè teníem l’oportunitat de posar-nos a deu punts.” Almenys ell va mostrar voluntat.