Una muralla per a un doblet
El 0-1 del Bernabéu, amb Araujo i Kounde de nou com a comandants generals, ratifica les altíssimes prestacions defensives que està oferint aquest curs el Barça de Xavi, sòlid, coral i solidari en l’esforç
Des del curs 2003/04, el Barça ha guanyat 15 dels 27 partits que ha jugat al Bernabéu. Més de la meitat. Amb Xavi com a entrenador, el Barça ha visitat el feu blanc en tres ocasions en les dues últimes temporades i ha guanyat dues vegades: el 0-4 d’ara fa un any en la lliga i el 0-1 de dijous en la copa. Dues victòries amb la porteria a zero. Segell amb denominació d’origen. Aquest Barça sap com frenar el Real Madrid. El conjunt de Carlo Ancelotti no va rematar entre els tres pals en l’anada de les semifinals de la copa. L’equip que venia de marcar cinc gols al Liverpool de Klopp a Anfield es va tornar a quedar a zero davant Ter Stegen. El Madrid només s’havia quedat sense marcar com a local aquesta temporada contra la Real Sociedad d’Imanol (0-0), el 29 de gener. Amb el 0-1 contra el Barça, el Madrid acumula tres partits en blanc aquest 2023 perquè tampoc va marcar contra el Mallorca a Son Moix (1-0).
El Barça va guanyar el clàssic amb només un 35% de possessió de pilota. Antinatural, però alhora una bona fotografia de la solvència defensiva d’aquest Barça. Hi havia dubtes sobre com respondria l’equip en un test d’altíssima exigència, amb les baixes de Lewandowski, Pedri i Dembélé, i després de les derrotes contra el United i l’Almeria. El Barça havia encaixat tres gols en els dos últims partits, però contra el Madrid l’equip va mostrar de nou unes altíssimes prestacions defensives. Amb el 0-1 del Bernabéu ja són 20 porteries a zero les que acumula el Barça aquesta temporada 2022/23. El rigor defensiu s’ha convertit en el principal argument d’aquest equip per mirar de conquerir el doblet de lliga i copa. Amb 7 punts d’avantatge sobre el Madrid en la lliga i a només noranta minuts de poder jugar una altra final de copa, el doblet és ara mateix una possibilitat real.
Aquest és un Barça fiable. Al Camp Nou, en la lliga, només l’Espanyol i Joselu han aconseguit marcar. Dada per a l’optimisme amb vista a l’imminent compromís contra el València i el clàssic de lliga del dia 19 de març.
Ronald Araujo i el seu marcatge a Vinícius han acaparat portades. L’uruguaià (7 pilotes recuperades i 7 pilotes rebutjades) va estar excels i va neutralitzar el brasiler una vegada més. Però el Barça no va sortir únicament victoriós en aquest duel directe. Jules Kounde i Marcos Alonso també van estar incommensurables. Sense Christensen, Alonso va ser un soci ideal per a Kounde. Entre tots dos van comptabilitzar 20 recuperacions (10 cadascun) i van rebutjar un total de 22 pilotes (8 Kounde i 14 Alonso). Benzema, anul·lat també per complet. El Barça es va tornar a exhibir defensivament i entre Araujo, Kounde, Alonso i Balde només van cometre tres faltes.
Elogis de Simeone
Xavi Hernández i Diego Pablo Simeone s’han esbatussat diverses vegades a través de les rodes de premsa amb l’estil futbolístic com a fil conductor. Són dos entrenadors que imaginen el futbol des d’òptiques molt diferents. Però el partit que va fer el Barça al Bernabéu és d’aquells que agraden a Simeone. Dos egos units pel 0-1 del Bernabéu: “El futbol és un joc que alterna situacions diferents durant un partit, el FC Barcelona va entendre que necessitava aquest tipus de partit per guanyar i el va desenvolupar de la millor manera per assolir el triomf. Les paraules són paraules, i els fets són fets, el FC Barcelona va defensar organitzat, va tenir les seves opcions i va guanyar el partit i se l’ha de felicitar”, va argumentar ahir Simeone en la prèvia de l’Atlético-Sevilla d’avui (21 h).
Xavi va marxar de Madrid satisfet pel resultat, però no tant per la via o el camí que van fer possible el triomf: “No podem presumir del com. No volem aquest tipus de partits. Volem controlar des de la pilota, però hi ha moments de la temporada en què el rival t’exigeix i pot dominar-te. Les circumstàncies i el rival ens han fet jugar així.” Escoltant l’un i l’altre, el més content, Simeone. Coses de l’estil.
